1. Referèndum

La junta del Barça fa un exercici de valentia i de democràcia amb el referèndum. Corren el risc que els surti el tret per la culata i que un no com una casa de pagès engegui a dida el projecte nuclear. Dit això, la consulta implica respondre a massa coses amb un sol sí o no. Aquest és un parany per al soci.

2. Incoherència

Quan fas obres a casa i acceptes el pressupost, saps de quin color seran les parets i fins i tot la mida dels sòcols. Aquí la incoherència és que votarem sense saber gaire el següent: com serà el nou camp? Qui serà l’arquitecte? Quina marca serà el cognom de l’estadi? A canvi de què l’Ajuntament ens deixarà fer l’Espai Barça?

3. Prioritat

Jo també voldria un Camp Nou més modern, bonic, còmode i que ens generés més ingressos atípics. Però per damunt de tot vull que el Barça torni a tenir una plantilla que ens retorni a l’elit. I per això cal fitxar, un porter, dos laterals drets, un central, un migcampista i un davanter. La pasta al camp, i no al totxo.

4. Blaugrana

El nou Miniestadi, passi el que passi el 5 d’abril, es construirà. Per això s’han comprat els terrenys del Tenis El Forn, encastat a la Ciutat Esportiva. Al lloc on hi ha l’actual Mini també s’hi haurà de construir el nou Palau, perquè l’Eurolliga així ens ho exigeix. Per tant, si es pogués jo votaria no, sí, sí.

5. Resultat

Però atès que la consulta és de caixa o faixa, de tot o res, i exigeix una sola resposta, tinc clar que votaré no. Suposo que la majoria dels abonats que quan plou es mullen votaran sí. I els socis que malden per tenir, algun dia, una cadira al Camp Nou, també. El nas em diu que el resultat serà molt ajustat.