15/08/2011

I el Ferrari al garatge

2 min
Pepe va tornar a ser el protagonista d'algunes de les jugades polèmiques del partit.

Setanta-vuit dies després de Wembley, el campió d'Europa tornava a jugar un partit de futbol en l'escenari més antipàtic i contra el pitjor rival. Un Barça molt curt de preparació va ensenyar que té ofici, talent a dojo i, en el cas d'ahir, efectivitat màxima. Rematar dues vegades a porteria i marcar dos gols té una doble lectura. La bona, que Villa i Messi continuen marcant les diferències. I el vessant més perillós és que, per primera vegada des que Guardiola s'asseu a la banqueta, el Barça no va tenir la pilota en un partit. De fet, Mourinho no estava disposat a repetir el fracàs de la temporada passada. Més enllà de la batalla de la imatge, que malda per recuperar obrint les portes del Bernabéu perquè els aficionats gaudissin de l'entrenament en la vigília de rebre el Barça, ha decidit canviar els guions dels enfrontaments contra Guardiola. Ha decidit jugar de tu a tu i deixar-se de l'estratègia d'equip petit que va mostrar a la moda de primavera 2011. Ni Pepe, en la versió més destralera, ja no surt al mig del camp amb una serra a cada cama, ni el Madrid semblava disposat a repetir els errors de maig, d'aguantar al darrere, regalar la possessió i estar més preocupat per no encaixar que per atacar. Fins i tot els canvis del Madrid van tenir la vocació de remuntar un partit que, al descans, no entenien com podien estar perdent.

Al Barça de Guardiola encara li falta molt rodatge. Guardiola ha prioritzat arribar bé al maig del 2012 que fer front a la Supercopa amb el motor al màxim. A mesura que l'equip agafi la forma no es badarà tant (en el segon gol del Madrid estàvem pesant figues) i s'evitaran imprecisions i donar tantes passades al rival en la zona perillosa de construcció (Abidal ahir se'n va fer un tip). Aquest Barça, que ha de recuperar peces avariades (el retorn de Puyol és bàsic, també Afellay ha de sumar), a més a més es permet el luxe d'empatar a dos al Bernabéu tenint el Ferrari al garatge. Ens hem comprat un Testa Rossa, però hi hem posat tants extres en els acabats, que no ens ha arribat a temps per la nit que havíem d'impressionar. Tal com està el món (i l'economia del Barça), comprar-se un cotxe així pot ser és un luxe innecessari. Però, ara que el tenim, segur que en traurem partit. Ens queden molts dies per gaudir-ne, però després de tres anys de mirar el catàlegs del cotxe, decidint si el compràvem o no, la impaciència s'ha convertit en pandèmia culer. Potser dimecres el podrem estrenar. I el debut de Cesc, guanyant-li la Supercopa al Madrid, serà la primera alegria d'una temporada que pinta molt bé.

stats