Gol d’or de Bartomeu
Neymar va marcar el tercer contra el Bayern a l’últim segon. Va repetir la gesta, encara amb un gol més definitiu, a Berlín. El Juventus ni tan sols va treure de centre del camp. Com si hagués entès l’estratagema del brasiler, el president Bartomeu ha marcat un gol d’or a l’últim segon dels cinc anys de mandat d’aquesta directiva. No tan sols s’assegura la continuïtat de Luis Enrique sinó que, com si fos el barret d’un mag d’on surten coses inesperades, li ha ampliat el contracte una temporada més, fins al 2017.
Vist amb els ulls del triplet, és una magnífica noticia per a tots els culers, fins i tot per als que aspiren a ser presidents del Barça. Després d’una ganyota inicial pel bon gol de Bartomeu, deuen haver respirat fondo, per no haver de fer públic, en la campanya imminent, quin és el seu candidat a la banqueta. Ara ja es poden guardar els cromos de Koeman, d’Òscar o de Jémez a la carpeta, perquè es podran estalviar d’ensenyar-los.
Bartomeu, que gestiona en silenci però no para, abans d’esgotar el seu mandat ha pogut tancar unes carpetes que es complicaven. A més de renovar Alba abans que arribéssim a l’agònic últim any de contracte, ha ampliat el d’un Pedro que llegíem que tenia un peu a fora, no ha picat amb els psicodrames públics d’Alves -ni amb les seves ofertes de catxa- i l’ha pressionat fitxant un bon lateral de futur com és Aleix Vidal. Messi i Luis Enrique volien Alves a l’equip, i Bartomeu, sense variar l’oferta de fa dos mesos, ha aconseguit que, acabada la Champions i sobre la campana, el jugador pugés per la banda la nit de dilluns a dimarts per dir “Sí, em quedo” abans no fos massa tard.
Als presidents del Barça, per dir-ho amb traç gruixut, els acaba marcant la seva professió. Nuñez construïa (primera ampliació cap amunt, la segona cap avall, el Miniestadi...); Gaspart era l’hoteler que volia ser amic de tothom (i va fer una junta ingovernable de cent persones); l’advocat Laporta tenia palica i dots d’orador ja fos per atacar (“Que n’aprenguin”) o per defensar-se (“Al loro, que no estamos tan mal ”); Rosell, màrqueting esportiu, va fitxar el crac del futur, i Bartomeu, l’home dels fínguers, va plantant passarel·les per negociar, per parlar, per persuadir i per seduir a qui convingui per enfilar-lo al projecte o, en cas contrari, per convidar-lo a baixar.
És un home que pren decisions, però que li agrada més convèncer que vèncer i, tot i que la comunicació no és el seu fort, sap que ara que entra en campanya no dirà el nom del Sandro i, en canvi, es posarà a la boca frases d’Evarist Murtra: “Quan prenguis decisions pensa sempre què seria el millor per al Barça”.
