Hi ha vida sense Sergio Busquets?

Busquets era el seu pare, el porter sense mans en uns anys que ens n’haurien calgut moltes. Ell, professionalment, es diu Sergio, al camp el criden per Busi i, des d’aquesta temporada, és un dels capitans del Barça i ha heretat, per mèrits propis, el número 5 de Carles Puyol, un dorsal que hauria d’estar retirat i penjat al pal més alt del Camp Nou. A Sergio Busquets Burgos, amb una planta de metre noranta, el va descobrir Guardiola i, en un any, va passar de jugar a Tercera Divisió a ser el migcentre dels gladiadors de la Champions de Roma. Del Bosque, a pesar de les crítiques de la premsa de Madrid, també li va donar les regnes d’aquella Espanya insòlita que va aconseguir guanyar el Mundial. El mateix seleccionador, per defensar la seva decisió, va explicar que si ell es reencarnés en un futbolista voldria ser Sergio. Al Barça una estrella com Touré Yaya va marxar fastiguejat perquè no li podria prendre el lloc al crac tranquil de Badia. Mascherano, que ara que està en la seva hora sublim també pot jugar en la seva demarcació, explica que Busquets és tan bo que és l’únic migcentre defensiu que pot jugar en aquesta posició sense haver de fer cap esprint. La clau és la col·locació. La intel·ligència futbolística per anticipar-se ja sigui per tallar una jugada o per desmarcar-se per rebre amb avantatge i saber quina és la millor opció per a la sortida de la pilota. Sergio, a l’ombra de Messi, Xavi i Iniesta, ha estat una peça clau, imprescindible, per als èxits del millor Barça de la història, que ara malda per enllaçar un cicle amb un altre.

En aquest temps, Sergio ho ha jugat tot, pràcticament no s’ha lesionat. I ara que, per la trepitjada fortuïta de Pina al Madrigal, el perdem durant unes setmanes, se’ns ha desquadrat el sudoku. I se’ns en va l’invent en orris, en el moment que contra el City i el Madrid ens hi juguem dos títols. És veritat, per dir-ho tot, que aquesta temporada Busquets estava un punt per sota. Ho atribueixo a les escasses vacances per culpa del Mundial, al fet que els rivals ja han més que estudiat per on farà el regat per protegir la pilota en zones frívoles i, també, als àrbitres, que de cop i volta l’han deixat de protegir. Fins a la temporada passada era el jugador del Barça que més faltes rebia i més targetes grogues provocava. Aquesta Lliga, en canvi, només ha tret dues grogues als rivals i li han pres algunes pilotes -que ens han costat gols- en què altres anys els àrbitres xiulaven la falta. Que es recuperi aviat. A la curta, confiem en Mascherano o en la professionalitat de Rakitic. A la llarga, l’únic recanvi que li pot fer la competència és Pogba, un altre superdotat.