1. Derbi

Els Clippers de Los Angeles van guanyar de 48 punts a la pista dels Lakers. És la pitjor derrota de l’equip de la NBA més conegut. El titular de LA Times deia que els Lakers havien perdut el partit i la dignitat. A la notícia explicaven, però, que en la seva desfeta més gran, el públic ni va xiular.

2. Lakers

Què passaria si l’Espanyol ens guanyés 0-5 al Camp Nou? O si l’equip de Martino perdés dotze partits seguits de Lliga com han fet els Lakers? No quedaria ni l’apuntador. Aquí un empat és una derrota, una derrota és una tragèdia i una temporada en blanc seria una catàstrofe nuclear devastadora.

3. Nicholson

L’exigència és tan necessària com la crítica. Però també ho és pensar que és esport, en què, per sort, ni els millors -ni els que tenen més pressupost- guanyen sempre. El que cal és competir fins al final. Si Jack Nicholson fos del Barça, hauria tornat a ingressar, voluntàriament, al niu del cucut.

4. Neymar

Basté li pregunta per tot a Artur Mas i el president respon a tot. Menys quan li demana per les ingerències de Madrid en el cas Neymar. Diu, contundent, “no en vull parlar” i no en parla. Per no esquitxar-se. Tampoc Bartomeu, davant de Canut, es va atrevir a explicitar aquests vincles. Significatiu.

5. Cardenal

Al final, els que tenen més informació -o la tenen tota- no es mullen. S’estimen més no socarrimar-se les celles. Els que hem gosat dir alguna cosa, a part de sortir lleugerament escaldats, ens ha quedat la sensació de ser tontos útils. Miguel Cardenal, per ser valent, acabarà sortint en globus. Ja l’inflen.