Joseph Blatter: no el donis per mort
BarcelonaLa FIFA és l’entitat privada més important del món de l’entreteniment i de l’esport. La FIFA és, a desgrat de l’administració nord-americana, un ens que encara no dominen, i per aquest motiu sembla que han decidit posar-hi remei. Els Estats Units, que han pogut controlar la banca suïssa -sonats empresonaments dels directius d’UBS-, de moment, en canvi, encara no han aconseguit doblegar un Joseph Blatter amb 79 anys ni agafar les regnes de la FIFA, malgrat les set detencions de peixos grossos del futbol mundial practicades per la justícia nord-americana. Tampoc no passarà, sembla, d’una manera imminent que l’administració Obama mani en el planeta futbol. A les eleccions a la presidència de la FIFA, programades per al congrés del 26 de febrer, ni tan sols aconseguiran col·locar el seu candidat.
Blatter, mentrestant, passa per les seves hores més baixes. Si més no per a l’opinió pública mundial. Però ell sap fer-se el mort i és capaç d’ordir trames de poder i de manipulació sofisticades per capgirar qualsevol situació i embolicar les troques que convingui per continuar sent intocable. Podem estar segurs que ho intentarà fins al final. No es tracta tant de morir matant sinó de ressuscitar quan ja li cantaven les absoltes. De moment la fiscalia de Suïssa ja li ha obert un procés per gestió deslleial i abús de confiança. I el comitè d’ètica de la FIFA -un comitè curiosament creat per ell mateix i que ell domina amb la discreció dels sibil·lins- l’ha suspès durant tres mesos.
Platini, contra les cordes
A l’entorn de la FIFA la revelació del pagament de 2 milions de francs suïssos de Blatter a Platini el 2011 per feines de deu anys abans es veu com un gol en pròpia porta i -no gens casual- marcat expressament. Blatter i Platini mantenen que no hi ha res il·legal en el fet de pagar i cobrar per una feina feta, però, mentrestant, se’ls ha apartat de la circulació en unes dates molt precises i convenients. Resulta que d’aquí deu dies hi haurà la proclamació de candidats a la presidència de la FIFA, de manera que Blatter és molt a prop d’aconseguir el que volia: que Michel Platini, el nom amb més possibilitats per succeir-lo en les eleccions del 26 de febrer, el rival més fort, l’home que a través del seu germà -Peter Blatter- el va amenaçar que si no es retirava de la carrera a la reelecció l’enviaria a la presó, ja no pugui ser candidat. La manera com Blatter s’ha venjat de Platini sembla rumiada i executada a la mil·lèsima. Encara que el president de la UEFA mantingui que, inhabilitat i tot, es pot presentar a candidat, el més normal seria que la comissió electoral de la FIFA seguís el dictat del comitè d’ètica. Malgrat el recurs desesperat de Platini, seria estrany que la mà dreta actués diferent de la mà esquerra.
Amb Platini fora de la circulació, la resta d’aspirants que presentessin candidatura el 26 d’octubre serien -amb permís del brasiler Zico, que també podria tenir els peus de fang- peixi minuti per a Blatter. A hores d’ara sembla un dirigent a l’última pregunta, un president que després de disset anys de mandat és més a prop d’un calabós que de la reelecció. Blatter, però, encara no ha intentat el seu últim gir argumental. El podrimener que ha creat a la FIFA és tan gran que confia que, un cop demostrada la seva innocència, podrà fer ajornar les eleccions i, quan toqui celebrar-les, sortir escollit de nou. Qui sap si per aclamació. A hores d’ara sembla impossible, però, com diuen a Zuric, de més verdes en maduren.
