17/02/2011

Lliçons, les justes

2 min

PERIODISTAAla sortida de l'Emirates Stadium, a la cua del metro, un seguidor de l'Arsenal m'ha mirat de fit a fit i m'ha dit: "Teniu un problema. Només sabeu jugar a futbol." I aleshores ha continuat donant-me lliçons. Que si a Europa s'ha de córrer més, que si no sabem aturar els contraatacs, que si ja ens va passar el mateix exactament l'any passat a l'anada dels quarts de final... En aquest punt, i abans que em digués que no xutem prou a porta i que no sabem matar el partits, li he dit que lliçons, les justes. Li he recordat que hi ha un partit de tornada, el 4-0 de l'any passat, i que l'àrbitre italià -Nicola Rizzoli- ens ha perjudicat amb algunes decisions, com el gol anul·lat a Messi. En el fons, però, sé que tot allò que em deia l'aficionat gunner tenia un punt de raó. Ahir a l'estadi de l'Arsenal vaig recordar dels balls de saló, la sinceritat del vicepresident Àngel Fernández, i que, de tan cofois com estem del nostre Barça, no sabem veure els propis errors.

Hi ha dies en què em comença a treure de polleguera els laterals que mai no són on han de ser, migcampistes que no saben fer la falta tàctica, jugadors que van amb el lliri a la mà, i un Messi que, francament, hi ha partits en què sembla que pensi més en ell que no pas en l'equip. És el millor del món, però el necessitem amb un nivell de concentració i exigència especials en les nits més importants. Sabem que al Camp Nou no ens fallarà, i no cal que en faci quatre com l'any passat.

Ahir, Wenger va superar Guardiola en la lectura del partit, i també en els canvis. Cesc va fer un recital i va demostrar que pot ser la cirereta del nostre pastís. La llàstima és que ahir, deixant-lo tan sol, el convertíssim en un crac estratosfèric.

stats