Messi, 'mais non'
Ves per on, el Barça de Vilanova està a punt de guanyar la Lliga i torna a ser a semifinals de la Champions. Mai ningú no hi havia arribat sis anys seguits. Tampoc cap equip espanyol havia eliminat mai el PSG. I ahir el Barça, amb una sabata i una espardenya, va aconseguir un partit que durant 21 minuts, després del gol de Pastore, es va convertir en una pel·lícula de por. I, aleshores, va entrar l'heroi per mirar d'intimidar l'adversari, d'arrossegar l'equip i d'esperonar una afició que necessitava un gir en el guió perquè tot plegat tingués un final feliç. L'heroi va caminar més que de costum, va dosificar els seus esforços, però en va tenir prou per crear el perill que permetés a Pedro marcar un gol, de xut potent, dels que feia quan encara decidíem si es deia Pedro o es deia Pedrito.
L'altre heroi, el que mai no surt a les portades, va ser Víctor Valdés, que ahir es va entossudir que aquest no fos el seu últim partit de Champions amb el Barça. Les dues aturades de la primera part van ser tan difícils com els dos cacaus d'Ibrahimovic, a boca de canó, al Parc dels Prínceps. Aquestes quatre parades mereixen una oferta de renovació que el situï al nivell dels millors jugadors espanyols del Barça, allà on hi ha Xavi, Iniesta i Villa. El dubte del darrere es va solucionar de la millor manera. Adriano va jugar amb un grau de concentració que no va semblar tenir un Piqué que va donar massa pilotes al rival i que va haver de sortir massa vegades a la dreta, en l'autopista que va deixar Alves tothora. La idea de Vilanova era bona (crear un espai enorme per a l'arribada del lateral brasiler), però ahir Alves, que ho va donar tot, va estar altament desencertat en la presa de decisions i amb la pilota als peus. Quan es va lesionar Adriano -al camp ja es fan apostes sobre en quin minut es lesionarà- va entrar un Bartra que, en vint minuts, es va fer gran de cop. També Song, quan va entrar a mantenir el resultat, va tocar bé totes les pilotes i va tenir temps per tallar-ne algunes en la nit que Busquets -refiat- va perdre una quantitat de pilotes perilloses impensables. El Barça fa l'efecte que juga amb por. Com si la inseguretat del darrere impedís atacar sense complexos. Les lesions desgasten, el nivell físic d'alguns jugadors està agafat amb pinces, però al davant, per tenir opcions contra equips tan ràpids com el Bayern, el Borussia o el Madrid, caldrà atacar amb més decisió. Sense mitges tintes. La vida és risc. Ho deia ahir Zubizarreta. Sense risc no hi ha premi, però ja fa tres mesos que estem desafiant la sort. A semifinals caldrà alguna cosa més que confiar-ho tot a l'encert de Valdés i a la dependència de Messi. Ahir ens va classificar, sí. Messi, mais non .
