1. Douglas

Amb la marxa d’Alves i l’adéu d’Adriano, el Barça ha passat de tenir 5 laterals drets a tenir poques opcions naturals. I menys, si veiem que Douglas ha jugat 14 minuts la segona temporada, que havia ser la de la seva consolidació. Ningú no el vol ni cedit, tret que el Barça li pagui la totalitat de la fitxa. Un bunyol.

2. Roberto

La lesió d’Alves va provocar una de les grans explosions de la temporada. Sergi Roberto va serrar les dents i va aprofitar la seva ocasió com a lateral dret debutant. El València li va guanyar l’esquena al Camp Nou, sí, però té fusta per ser el titular. La pega? Lucho compta que sigui migcentre, relleu de Busquets.

3. Aleix

Al Sevilla va despuntar com a lateral improvisat. Al Barça, es va rovellar en els 6 mesos sense poder jugar. Quan va sortir no va marcar les diferències i el van perjudicar dues coses: un Periscope de Piqué on semblava que se li enfotés no jugar i, segons diuen, abaixar els braços als entrenaments. Ha de revifar.

4. Bellerín

L’Arsenal se’l va endur amb 16 anys i és un indiscutible de Wenger. Ara, lesionat Carvajal, ha desbancat Mario Gaspar i lluita amb Juanfran per ser titular a l’Eurocopa. No m’agrada refitxar jugadors que van sortir del Barça. I menys a preu d’or. Piqué, per 6 milions, és l’excepció que confirma la regla.

5. Mariano

El Sevilla continua sent el planter del Barça. Voldríem Gameiro o Krychowiak. I també sona el lateral dret Mariano Ferreira, que van fitxar del Girondins per 4 milions. Ara pagaríem el gust i les ganes. Ja ens van traspassar Alves, Adriano i Aleix. ¿No hi ha més imaginació que pescar sempre de Monchi?