Presidenciables: l’’spin-off’ de Laporta

1. ‘Spin-off’

Aquest anglicisme fa referència a un projecte nascut com a extensió d’un altre d’anterior. En les sèries de televisió és molt habitual. També és lògic que els esqueixos -de Dallas o de Poblenou - no tinguin l’acollida de l’original. Ja ho va dir el Johan: “ Nunca segundas partes fueron buenas ”.

2. Laporta

Els quatre candidats del 2015 (Bartomeu, Laporta, Benedito, Freixa) i els quatre candidats del 2010 (Rosell, Benedito, Ingla i Ferrer) surten del mateix lloc: de la candidatura de Laporta. En dotze anys és curiós, estrany i significatiu que ningú de fora del grup hagi tingut prou firmes.

3. Majó

En una dècada ni Guixà, ni Medina, ni Salvat, ni Farré, ni Majó, ni Seguiment no han passat a la fase de candidats. La recollida de signatures sense partits al Camp Nou és una quimera a l’abast de molt pocs. Cal tenir alguna cosa més que una bona infraestuctura al territori per arribar als socis.

4. Ràdio

Parlo amb entorns de precandidats. Coincideixen que les firmes les aconseguien, bàsicament, l’endemà de les entrevistes als programes de Senabre a RAC1, de Pere Escobar a Catalunya Ràdio i de Cuní a 8TV. Ara que els candidats tornaran a aquests espais, hauran de posar la carn a la graella.

5. Arda

Si no ho dic, rebento: després de llegir entrevistes a Arda Turan i declaracions d’Enrique Cerezo, tinc clar que el turc només tenia una obsessió: jugar al Barça. S’hauria esperat deu dies a fitxar, amb tota seguretat. Tampoc crec que Luis Enrique exigís per dilluns un crac que no jugarà fins al gener.