Publicitat
Publicitat

CAFÈ BAVIERA

Saltar-se el llibre d'estil

Cinquè partit fora de casa, cinquena victòria. Un 0 a 5 a Madrid, a més, sempre ens deixa un somriure. La victòria, però, va ser molt més complicada del que sembla el marcador final i l'equip de Vilanova va saber saltar-se el llibre d'estil. Menys filigrana, menys possessió però més sacrifici i, en cas de perill, més pilotes a la quinta forca. El catàleg del Barça de Vilanova, doncs, va ampliant el repertori. A Pamplona es va guanyar jugant amb foc, badant massa i deixant els deures fins al final. A Getafe, amb ofici i tranquil·litat. A Sevilla va caldre treure el geni perquè, a cop d'assistència de Messi, s'aconseguís la proesa de guanyar un partit que a mitja hora del final perdíem 2 a 0 i al minut 87 encara anàvem per sota en el marcador. A Corunya -monument al futbol- el Barça va fer la millor exhibició de futbol de la temporada, una maneta de gols (tots espectaculars), però un penal que no era i una expulsió que tampoc van donar ales a un Dépor que, per un dia, es va pensar que encara podia ser Súper.

Ahir, a Vallecas, el Barça de Vilanova va escriure una pàgina nova en les maneres de guanyar fora de casa. Els jugadors van sortir concentrats i van trescar de valent en un camp que pel 0-7 de l'any passat podien pensar que guanyarien amb la gorra. L'entrenador del Rayo, Paco Jémez, després de criticar el futbol del Celtic al Camp Nou, va pensar que dels covards no se n'ha escrit mai res i va dir que contra el Barça jugarien a l'atac i mirarien de treure-li la pilota.

La consigna i la bona voluntat de l'equip de Vallecas va durar 17 minuts. Entre la seva pressió alta i la intensitat dels seus jugadors, el Barça ni tan sols l'ensumava. Fins que la va agafar durant un minut. Al 18 Messi rematava a porteria i al 19, amb una bona recuperació i passada de Cesc, Villa obria la llauna guanyant l'esquena d'uns defenses del Rayo que entre ells es retreien no haver sabut frenar l'arrencada del golejador asturià.

A partir d'aquí, en comptes de dormir a la figuera pensant que ja estava tot resolt, el Barça va jugar a Vallecas amb la concentració d'una final de la Copa d'Europa. I, al final, novament, tres gols del Barça en l'últim quart de partit, quan el rival ja no pot dir ni fava. Paco Jémez va acabar -a part d'injustament expulsat- amb una defensa de tres i passarà a la història com un altre valent que va voler jugar a futbol contra el Barça i va sortir escaldat. Això sí, la imatge del Rayo va ser millor que la del Celtic o aquell Granada que només va punxar en l'últim minut. A Vallecas en vam fer cinc, i al darrere, ves per on, l'experiment amb Sergio Busquets i Adriano de centrals va aconseguir que, per primera vegada en la Lliga, Valdés no encaixés cap gol en un partit fora de casa. Bravo Tito.

Històries de superació esportiva