CAFÈ BAVIERA
Misc 04/12/2013

Seient lliure a la banqueta del Barça

i
Xavier Bosch
2 min

Del fosc trienni de Joan Gaspart com a president del Barça se'n salven tres coses: fitxar el nen Leo Messi, muntar un equip per ser campió d'Europa de bàsquet i la idea del seient lliure. Reconec que, quan el juliol del 2001, el vicepresident econòmic Joan Castells va presentar-ho, no em va agradar gaire. Em semblava -i en això em mantinc- una revenda institucionalitzada. Això sí, si el camp està més ple, el club en treu un benefici econòmic i l'abonat -en temps de crisi- pot recuperar uns diners, els meus dubtes inicials s'esquerden. Dotze anys més tard, el seient lliure és una pràctica habitual per ocupar les butaques del Camp Nou. Mai vam pensar que els suplents voldrien alliberar les butaques de la banqueta. El que no podíem imaginar és que, just en els dies que Martino ha descobert que la crisi setmanal de debò és perdre dos partits seguits, sortissin quatre jugadors i amenacessin de marxar. Per continuar aquí, no volen més pasta, volen més minuts. Però aquesta reivindicació esportiva lògica l'han fet en el pitjor moment i d'una manera maldestra. Tello, Pedro i Montoya, tips d'escalfar banqueta, en comptes d'anar de cara amb el Tata i comentar-li els seus neguits, han aprofitat contactes amb la premsa per utilitzar-ne la caixa de ressonància. D'acord que escalfar banqueta no agrada a ningú, però és una falta de respecte dir que t'han de posar més a tu. En lloc de quin company? Entenc que quan ets jove confies en tu mateix i tens ganes de menjar-te el món -com Tello o Montoya- o quan tens un Mundial a la cantonada i frises perquè Del Bosque et dugui al Brasil -com Pedro- hagis de fer plans per buscar-te la vida a una altra banda a partir del gener. Però, des del punt de vista del Barça, si un jugador no vol ser aquí, porta oberta i adéu-siau.

Un altre cas, diferent, és el del davanter paraguaià Tony Sanabria. El club l'ha mantingut durant quatre anys, li ha donat formació futbolística i vital, i ara que en té 17 i que hi ha clubs italians i anglesos que li prometen calés a l'instant i minuts a curt termini, està a punt de dipositar els tres milions de clàusula i tocar el dos de La Masia. Sanabria podria decidir entre tenir paciència, com la van tenir Messi, Iniesta o Busquets, o matar tot el que és gras immediatament. Sabent que el seu agent és Raúl Verdú -el mateix que a l'abril ja va treure del Barça Pleguezuelo i Josimar, dos puntals del cadet- no m'estranyarà que Sanabria se'n vagi. Bon vent i a triomfar. Però, al mateix moment, si jo fos president, agafaria els jugadors dels cadets i dels infantils i els diria que, per continuar a La Masia, s'allunyessin de segons quin representant. No s'admeten coaccions ni que ens posin la pistola al pit. Altrament, podríem anar tancant La Masia.

stats