Sergio Busquets: un cas de màrqueting

Dilluns Cristiano Ronaldo va muntar-se a Londres (ni a Madrid ni a Manchester ni a Lisboa) l’estrena d’un documental hagiogràfic sobre la seva vida que semblava la première de l’última pel·lícula de James Bond. La posada en escena tenia lloc, de manera gens casual, deu dies abans que es tanquin les votacions per a la Pilota d’Or 2015. Era el seu darrer acte promocional, a la desesperada.

Cristiano Ronaldo és, de tota la història del futbol, el jugador que ha sabut entendre millor que saber-se vendre és tan important com marcar gols. Si no fos perquè el seu ego sempre està en orsai, l’estratègia seria intel·ligent. Dilluns mateix, en una cerimònia amb menys glamur, sense gomina i amb poc desodorant, Gerard Piqué era escollit millor jugador català de l’any. El Piqué té un carisma i una alegria desacomplexada com cap altre futbolista actual. Si mai torno a néixer, m’agradaria ser Piqué. ¿Però ha estat el millor jugador català del 2015? ¿El central, tot i el seu bon nivell, ha jugat més bé que Sergio Busquets? Per què entre els 23 jugadors nominats a la Pilota d’Or hi ha tot el mig del camp del Barça de Luis Enrique menys Sergio Busquets? Iniesta va fer una bona temporada, Rakitic va ser clau per guanyar el triplet, però l’oblit del migcentre és una ofensa al bon gust. Entre els nominats fins i tot hi ha un Mascherano, que intenta fer de Busi a la selecció de l’Argentina i que Luis Enrique, en la primera temporada, va encertar a inventariar-lo com a central. Busquets, com el seu pare, és un home discret. Li interessa treure la pilota amb criteri, distribuir joc, tallar, robar, driblar, trepitjar, assistir. Li interessa més l’equip que la persona. És el millor migcentre del món i una peça clau del millor Barça de la història que, cada nit, se’n va a dormir a Badia. És, a l’ombra lògica de Messi, baula fonamental per allargar el cicle prodigiós que va començar el 2009 i que dura i dura i dura. Sense Busquets, no seríem on som. No només Neymar ha fet dos passos endavant sense Messi. Sergio, sense Xavi i amb Iniesta lesionat, també ha sabut créixer i liderar l’equip al camp, sense anunciar calçotets.