Veritats, mitges veritats i el planter del Barça

1. Martino

Per guanyar la Lliga dels 100 punts, Tito va fer servir 15 jugadors del planter. Per llençar la Lliga passada, Martino va utilitzar 16 futbolistes sorgits del Miniestadi. La temporada passada, amb 17 de 25 jugadors, és l’any de la història amb més jugadors de La Masia al primer equip. Un bon tros a l’olla.

2. Luis Enrique

Amb l’adéu de Puyol, Valdés, Cesc, Tello, Oier, Cuenca i Dos Santos, Luis Enrique es queda amb una plantilla en què 12 dels 23 jugadors són de casa. Se supera el 50% perquè Xavi, per sort, s’ha quedat. L’aportació de Munir i Sandro, però, ja fa pujar la mitjana i la sensació que el planter ara sí que compta.

3. Barberà

No m’afegiré, ara, al pim-pam-pum gratuït contra Martino que s’estimula també des del club (inclosa alguna vaca sagrada), però sí que és veritat que si amb prou feines coneixia l’equip que tenia, al Mini ja ni se li va veure el pèl. Ara Joan Barberà, exsegon d’Eusebio, és el millor informador per al Lucho.

4. Sanabria

Qui s’ha d’estar maleint els ossos, veient Munir i Sandro a les portades dels diaris, és Tony Sanabria. Era un davanter de la fornada de Munir, amb un talent similar, i va deixar el Barça per anar al calcio. Va triar els diners immediats abans que el futbol. Això sí, el Barça va vendre un juvenil per 12 milions.

5. Moha

Eusebio va quedar tercer a Segona amb un equip de 19,9 anys de mitjana. Enguany, més difícil encara, la mitjana és de 19,3. I segur que més d’un dia es quedarà sense Adama, Samper o Grimaldo, que aniran convocats amb els grans. Qui apunta a saltar del juvenil al B és l’extrem esquerre Moha, marroquí. Un crac.