08/03/2015

Vermut dominical de Leo Messi

2 min
Leo Messi intentant superar Cristian Álvarez.

A la una del migdia, patinadors, ciclistes i vianants omplen el passeig de la Barceloneta. A la sorra, mans expertes construeixen escultures impossibles. No hi ha cap taula buida per fer una cervesa, unes braves i llegir el diari amb les ulleres de sol posades. A la mateixa hora en punt, al Camp Nou, Iniesta i Suárez són al cercle central, esperant que l’àrbitre xiuli l’inici de la segona part.

Messi, aliè a la pilota, mira a tribuna. Busca la família i no la troba. Abans del partit ha volgut que el seu fill es fes la fotografia amb l’equip. Però abans de començar la segona part sembla preocupat perquè mira i remira a la primera graderia de tribuna i no troba el que busca. Escruta butaques amb la vista i no fa diana. No saluda ningú perquè no troba els seus. A la primera part també ha semblat absent. Ha fet uns quants mals controls, ha vist com Suárez i Pedro s’adormien a l’hora d’encarar els un contra un amb el porter rival i s’arribava al descans amb un 1 a 0 inquietant, que ho deixava tot molt obert. Ell havia fet, ja a les acaballes, una jugada de cine, un barret descomunal d’esquena al porter que havia llepat el pal, i poca cosa més. Arrencades, poques; sacrifici defensiu, cap ni un. I veu, gairebé com un espectador més, que l’esquena de la defensa del Rayo de Jémez continua sent el gran regal de cada any i nota, amb preocupació, que quan Iniesta i Xavi coincideixen en l’alineació, el mig del camp del Barça es converteix en un oceà massa llaminer per als equips que volen tocar la pilota. I aleshores, Gil Manzano, amb Messi encara buscant la família sense èxit, xiula l’inici de la segona part. Suárez la toca sobre Iniesta i, just en aquell instant, Messi s'adona que ha començat la segona part i que cal posar-se a jugar.

En un córner assajat, salta per sobre de la pilota perquè Xavi la posi al cap de Jordi Alba i, a partir d’aquí, gol de Piqué. La sentència. I aleshores, en tan sols dotze minuts, Messi marca tres gols. El primer, de penal, amb la teràpia del públic i el tractament de l’àrbitre perquè el repetís fins que el marqués. El segon, després d’una falta seva, aprofitant un refús de murri. I l’últim -per empatar amb el Pitxitxi amb un Cristiano que semblava inabastable- amb un dels millors gols de la temporada. En un tres i no res tothom coreja el seu nom, el públic fa l’onada i ell s'endú la pilota del hat trick per al seu fill. S’ha guanyat la cervesa, les braves i, si convé, una pizza. A la platja de la Barceloneta, un artista de carrer, amb el gos deslligat i la ràdio posada, acaba de construir una figura. Un Messi gegant, de sorra.

stats