Publicitat
Publicitat

CAFÈ BAVIERA

Xavi i la taula del Bernat

Jordi Alba es va trencar contra Finlàndia. Messi va vomitar a Bolívia. Mascherano va acabar amb rampes. Pedro, a Saint-Denis, va demanar el canvi perquè el turmell no li aguantava. A Busquets li van cosir el cap, Iniesta anava coix i Piqué no parava de mirar-se el genoll. Per sort, els isquiotibials de Xavi -el que ens feia patir més de tots- van aguantar prou bé els duríssims noranta minuts contra França. En l'última setmana, els barcelonistes no hem deixat de patir davant del televisor perquè no es lesionessin els jugadors que estan a sis victòries de guanyar la Lliga i a quatre partits d'una altra final de Champions.

Menys Abidal, Pinto i Dos Santos, els teníem a tots repartits pel globus, jugant a la ruleta russa. Els jugadors més bons del món són, lògicament, les estrelles de les seves seleccions respectives i ningú no hi renuncia, i tots els cracs volen fer un bon paper perquè són professionals, perquè són addictes a les victòries i perquè l'any que ve hi ha un Mundial que ningú no es vol perdre. Ells són els primers que ho volen jugar tot, perquè la vida esportiva del futbolista és curta i les grans competicions -Eurocopes i Mundials- només es juguen una vegada cada quatre anys.

Ells saben que a la taula del Bernat qui no hi és no hi és comptat. És normal que els futbolistes del Barça, a part de jugar les tres grans competicions de club -Lliga, Champions i Copa del Rei-, siguin requerits per jugar amb les seves seleccions i que ells hi vagin i, un cop allà, tinguin un paper determinant. A partir d'aquí, demagògia i foc d'encenalls.

Aquesta convocatòria de Vicente del Bosque va començar amb polèmica perquè es va endur un Xavi Hernández que, per diferents molèsties musculars, en l'últim mes ha seguit un tractament específic per poder jugar els partits importants. Ho era el Barça-Milan, el va jugar i el desgast físic que va caldre per a la remuntada el va tornar a deixar fora de la circulació. Ho era, per a Espanya, el duel contra França de dimarts i Xavi va trobar-se prou bé perquè Del Bosque el pogués alinear al costat del triangle màgic amb Sergio Busquets, Iniesta i Xabi Alonso. El jugador de Tolosa es va endur tots els elogis dels locutors de Telecinco mentre gosaven dir que Xavi, el del Barça, no oferia la seva millor versió. Un comentari injust que, a més a més, amagava el fet que el metrònom de Terrassa sortia d'una lesió i feia l'esforç perquè la selecció ho necessitava.

Si no el volen, que ens avisin, que ens el reservarem només per al Barça. Aquí sí que valorem un jugador que va debutar quan Bill Clinton es tirava la becària, José María Aznar vivia a la Moncloa i el Barça líder de Louis van Gaal perdia a Balaídos per 3 a 1.

Històries de superació esportiva