Vint-i-un punts més / Sis punts menys

Vint-i-un punts més

Hi va haver un moment, abans de Nadal, que era per dir-li a Quim Torra que ho deixés córrer. Era un personatge encerclat, amb poques sortides, i cap semblava prou digna. El soroll contra el president no només venia dels enemics habituals, sinó que el foc propi era el que més mal li feia. Apuntava de més a prop i disparava amb més mala bava. Amb la frase de la via eslovena, per exemple, Quim Torra es va quedar sol. Només des de Waterloo rebia un suport tebi, com tot aire que arriba de lluny. A les portes del 21-D, la data en què s’havia d’acabar el món amb la revolució radical catalana, el president era assenyalat com l’instigador de tots els mals. Inés Arrimadas, fins i tot, es va treure de la màniga una amenaça de querella preventiva contra Torra per uns fets que no havien passat. A partir d’aquell instant, el president capcot va començar a reviscolar. Torra, tot d’una, va agafar les regnes. Va aparcar l’agitació intel·lectual que li surt de dins, va decidir reunir-se amb Pedro Sánchez a Pedralbes i, en acabat, se’n va anar al sopar de la patronal a l’Hotel Sofia per asseure’s a la taula del president espanyol. En aquell moment, cap dels comensals no sabia que Pedro Sánchez portava a la butxaca la notícia política de la setmana. Quim Torra li havia donat una llista amb vint-i-un punts d’una proposta política amb solucions polítiques. Demanar que no es governi contra Catalunya, que el 155 no sigui un espantall, que s’apliqui separació de poders, una mediació internacional i la desfranquització d’Espanya potser és demanar massa. Pura utopia. Però va quedar clar que l'un va anar a la reunió amb una proposta i l’altre amb les mans a la butxaca. Ara, encara que Sánchez estripi el document i no atengui ni una sola reivindicació, Torra sempre podrà dir que ell va voler negociar una solució. I serà veritat. Ara, amb aquest trumfo, ja es pot posar a governar.

Sis punts menys

Avui, en un consell de ministres fet allà on toca, en una sala del Palau de la Moncloa, el govern de Pedro Sánchez decidirà que a les carreteres secundàries del territori espanyol els cotxes i les motos podran circular, a tot estirar, a 90 quilòmetres per hora. Els camions tindran, en aquestes vies d’un sol carril per sentit, un límit de 80. Gairebé dos mil morts a l’any en accidents de circulació a Espanya és una catàstrofe que obliga la DGT a proposar una allau de mesures, amb l’esperança que siguin efectives. Les estadístiques dels accidents mostren, clarament, que la velocitat continua sent la principal causa de les topades greus. D’un temps ençà, però, ha crescut el nombre de distraccions al volant que tenen conseqüències mortals. I en aquest aspecte, l’ús del telèfon mòbil mentre es condueix és la gran xacra en aquest inici de segle. Només cal girar el clatell a cada semàfor per veure que, a banda i banda, hi tens conductors que baden llegint i responent els últims 'whatsapps' rebuts. I encara rai que aquests, per més que vulnerin la llei, estan aturats i no poden fer mal a ningú. A tot estirar, un impacient els tocarà el clàxon quan es posi verd. El problema de conduir amb un mòbil a la mà, i mirar-lo i consultar-lo, és d’un risc que creix, exponencialment, a cada dècima de segon. La proposta que hi ha sobre la taula diu que conduir amb el mòbil a la mà tindrà una sanció de retirada de 6 punts d’un carnet que en té 12. Fins ara, la sanció era de 3 punts, i per tant es duplica i s’equipara a conduir borratxo o drogat o negar-se a passar el control d’alcoholèmia o de drogues. Algú sortirà a dir que tot plegat és afany recaptatori i que, primer, caldria arreglar les carreteres. És el mateix que t’avançarà a 160 mentre, al mòbil, escriu un missatge intranscendent, farcit de faltes d’ortografia.