17/12/2010

60 Nits de Santa Llúcia

2 min
Muriel Casals dóna vida a la cultura catalana. Zapatero confia més en l'exèrcit que no pas en el seu govern.

Aquest vespre tindré l'honor de ser a Viladecans per proclamar el nom del guanyador del nou premi Sant Jordi de novel·la. Un cop digui el títol de l'obra en veu alta, a l'autor o a l'autora li cauran al damunt unes hores i uns dies que ni tocarà de peus a terra ni dominarà la seva agenda.

La repercussió social i mediàtica de guanyar el Sant Jordi és majúscula. Aquest mèrit, però, no és dels escriptors ni del rebombori que puguin generar les nostres novel·les sinó, diguem-ho sense embuts, d'Òmnium Cultural, que ha sabut revifar unes nits literàries que corrien el risc d'anar-se esllanguint. Avui, la Nit de les Lletres Catalanes funciona com un gran esdeveniment cultural d'un país normal. Les Nits de Santa Llúcia ja no cal que tinguin aquell aire heroic i semiclandestí d'ara fa 60 anys. I que duri.

Òmnium Cultural era en una cruïlla complicada i ha sabut triar el camí. Podia recloure's en la nostàlgia o sortir a jugar el futur. I, de manera decidida, ha optat per la modernització, sense que els seus 23.000 socis s'esgarrifin per ser al Twitter i al YouTube.

De la mà de Jordi Porta i ara de la presidenta, Muriel Casals, la revitalització d'Òmnium és un fenomen de vasos comunicants digne d'estudi. Com més volen trinxar-nos la llengua, la cultura i el país, més fidels s'apunten a defensar la causa. D'aquest any que s'acaba, per exemple, en quedarà la manifestació del milió llarg de persones del 10-J. Aquell "prou" col·lectiu com a resposta a l'estisorada del Tribunal Constitucional va ser organitzat i promogut pels irreductibles d'Òmnium. Les llàgrimes que Muriel Casals va arribar a vessar, tipa de les pressions polítiques de tota mena, al capdavall van valdre la pena.

stats