Zubizarreta, dos fitxatges sonats i dos comiats sorollosos

1. Urruti

Molts culers vam saber que el Barça fitxava Zubi en un moment inoportú. Érem a la graderia del Sánchez Pizjuán, a Sevilla, dues hores abans de jugar-nos una final de la Copa d’Europa contra l’Steaua. Va ser una falta de respecte per l’Urruti que la notícia es filtrés llavors. Zubi ja va entrar al Barça de cul.

2. Cruyff

Vuit anys després, Zubi va sortir del club encara més rebotat. Després d’una altra final de Copa d’Europa perduda, l’entrenador, Johan Cruyff, li comunicava que ja no comptava amb ell al bus de la jardinera de l’aeroport. Amb l’orgull ferit, però sense soroll, el porter basc va triomfar a València.

3. Rosell

Després de fer una campanya amagant l’ou sobre el nom del director esportiu, Rosell li proposa a Guardiola dos noms a Sant Antoni de Calonge. Rexach o Amor? L’entrenador li diu que el que decideixi el president. Però l’endemà el Pep li llança una altra idea: Zubi. És la bona. El fitxen en 24 hores.

4. Bartomeu

Zubi, murri, va aprofitar l’entrevista de Mónica Marchante a C+1 per disparar dues bales a Bartomeu pel cas de La Masia. La gota que va fer vessar el vas. Bartomeu es desfà del penúltim escut. Després dels comiats exprés, pim-pam, de Rossich i Zubi, ho fia tot a Luis Enrique i als títols. Després ja ve ell.

5. Zubizarreta

Esperàvem més d’ell però, al capdavall, ha fitxat més bé que malament. Ha estat un home de club tan fidel que s’ha menjat problemes i decisions que li han passat per sobre. No s’ha ficat un euro a la butxaca que no li pertoqués i ha defensat el seu equip. En el cas de Valentín, massa i tot.