Una castanya. Ja fa uns anys que, en l'aferrissada lluita pel títol de la lliga espanyola, no es compten els punts que es guanyen sinó els que es deixen de sumar. Així, ras i curt, un empat al camp del Llevant és una castanya. En una setmana, el Barça ha cedit dos punts al Calderón i dos punts al camp del Llevant. O, el que és el mateix, ha permès que el Madrid se li posi a un sol punt. Si fa una setmana un empat contra l'Atlètic de Simeone va satisfer molta gent, l'embús d'ahir a València és un mal senyal i obre una via a tots aquells rivals que considerin que empatar contra el Barça és una victòria. Després del 7 a 0 del partit d'anada, Caparrós va muntar una defensa de deu jugadors que el Barça no va saber superar a través de futbol i de persistència. Va faltar velocitat de pilota, aprofitar els desdoblaments de Montoya (que bé que arriba, que malament que centra), enviar un Alexis espès a la dutxa i, sobretot, rematar les ocasions. Messi, com al camp de l'Atlètic de Madrid, en va tenir dues i no va poder marcar (¿Courtois i Keylor Navas són pitjors que Ter Stegen?). I Xavi, sense ni porter, segurament no havia fallat cap gol tan clar en els seus 700 primers partits.

El paper de Sergio Busquets

Davant d'una muralla tan ben construïda, calia desequilibri, però Neymar i Iniesta, els dos que més en saben, es van quedar lesionats mirant-ho per la tele. Res d'això no va funcionar ahir i, al meu entendre, a l'equip li va caldre un paper més important del jugador clau: Sergio Busquets. El Barça és el que és Busquets. Habitualment, col·locació, velocitat de pensament i precisió. Ahir no va tenir cap de les tres coses. I així li va anar a un Barça que ha de fugir, immediatament, de donar-li totes les pilotes a Messi perquè sigui ell que se la jugui. Pedro, Cesc i Alexis, que en els dos mesos d'absència de Leo han tret l'orgull i el millor de si mateixos, ahir tornaven a ser els jugadors de la temporada passada. Sembla que sigui més còmode donar-les totes a Leo perquè es busqui la vida i resolgui que no pas tirar d'amor propi i entrar a l'àrea trepitjant fort, serrant les dents i dient "Aquí em teniu".

De la castanya d'ahir, però, no tot és negatiu. El Barça, al·leluia, va marcar un gol de córner. Després de tirar-los en curt durant tota la primera volta i no marcar cap gol, vam començar el segon tram centrant-la a l'àrea directament perquè Piqué aconseguís el seu primer gol a la Lliga.

A vegades, el futbol més directe i més antic és la millor solució encara que s'obrin debats sobre el llibre d'estil. M'estimo més una crisi setmanal per l'ADN i altres collonades que haver perdut dos punts en un camp on es perden les lligues.