23/03/2015

Els cinc autoenganys madridistes

2 min

1. Derrota

N’hi va haver prou sentint Tomás Roncero per saber per on aniria l’argumentari de la propaganda. Defineixen el 2-1 com “la dolça derrota”. És el mateix adjectiu amb el qual van etiquetar el 3-4 amb el Schalke. Ells confien anar de dolça derrota en dolça derrota fins a la victòria final. Una drecera estranya.

2. Futbol

S’acontenten, també, dient que ells van posar el futbol, les ocasions i l’espectacle. Però resulta que el Barça va tenir més possessió de pilota, va crear més ocasions, va fer més remats entre els pals i va perdonar més. Així, doncs, la consigna per mirar de tancar la cicatriu està feta amb un remei caducat.

3. Ancelotti

Digués el que digués Florentino, l’italià se la jugava al Camp Nou. Un altre 4 a 0 com el del Calderón hauria estat la seva sentència. Però va salvar el coll. En paraules d’Eduardo Inda després del partit: “Ancelotti sale del Camp Nou tocado pero no hundido”. Si Neymar, altre cop, no hagués semblat Onésimo...

4. Casillas

Va fallar al Calderón, se’n va empassar dos contra el Schalke i al Camp Nou va equivocar-se en el segon gol. En comptes de tapar l’angle, fa un pas enrere i el xut l’agafa a contrapeu. Dit això, contra el Schalke els va classificar amb dues aturades i al Camp Nou va impedir que Alba recuperés el goal average.

5. FIFA

El pitjor per al Madrid és que durant deu dies no hi ha futbol. Tindran temps per adonar-se que la derrota no és tan dolça, que les cantades de Bale davant de Bravo són transcendents, i s’adonaran, mirant el teletext, que són 4 punts per sota el Barça quan fa 40 dies estaven 4 per sobre. Això cou.

stats