“ Con este entrenador no vamos a ganar nada”. Serien les paraules textuals que, segons El Confidencial, Cristiano Ronaldo li hauria dit a Florentino Pérez la setmana passada. Si un jugador li diu això en privat a un president i ara ja ho sabem tots, és evident que l’un o l’altre ho ha volgut explicar. Del fet que un dels dos comenta la conversa a un periodista se’n diu filtrar. Darrere de qualsevol filtració hi ha unes intencions interessades. Les de Cristiano, si fos ell el bocamoll, serien de fàcil descriure. Les del senyor Pérez serien, per variar, més recargolades. Ronaldo no entén que, per protegir tant la porteria del Madrid, l’equip sigui tan defensiu, vagi tan de bòlit rere la pilota i hagin de perseguir ombres com els va passar amb el PSG o el Sevilla. Tampoc no entén la seva posició al camp ni un sistema al voltant de Bale com a jugador de referència. La temporada del portuguès, més enllà dels cinc gols a Cornellà, no està al nivell d’eficàcia i compromís de temporades anteriors.

Malgrat tot, contra el Barça, en el millor aparador mundial, no hi ha dubte que voldrà guanyar ni que sigui per mirar-se al mirall i continuar preguntant-se, retòricament, qui és el més guapo. I el millor. I el més ric. I el més catxes. Si qui ha engegat el ventilador públic contra Benítez és el mateix president, és el senyal inequívoc que l’entrenador ja és a la corda fluixa. Florentino s’equivoca reiteradament a la banqueta i, sovint, se n’adona tard. Buscava un anti-Pep i no se’n va sortir amb Mourinho. Ara volia el seu Luis Enrique, que fes triscar una plantilla que vivia massa bé amb Ancelotti, i s’adona que els jugadors no estan a gust amb aquest entrenador i que l’afició els xiula un joc garrepa.

Així, perdre contra el Barça i quedar sis punts sota seu en la classificació seria la sentència de Benítez. Per això el Madrid d’aquest dissabte és tan perillós, perquè només els serveix guanyar. Si no és, posem per cas, que els jugadors li vulguin fer el llit a l’avorrit del Rafa. El futbol és ple d’estrelles que van llençar lligues per carregar-se el seu entrenador. Esclar que un gol aquí o allà et canvia el currículum. L’any passat TV3 va titular, en un telenotícies, que Luis Enrique tenia els dies comptats. El motiu era que Messi, després de l’empipada del gener a Anoeta, ja no el volia d’entrenador. Des d’aleshores tots coneixem la història: la segona volta va ser espectacular, Luis Enrique nominat a millor entrenador del 2015 i el Barça campió de tot, amb un triplet que ja pensàvem que no veuríem mai més.