Publicitat
Publicitat

Una lliçó per a Cristiano

Atrenta-dos graus, a tres quarts de sis en punt de la tarda del 2 de maig del 2015, a Còrdova va succeir un dels fets que marcaran aquesta Lliga. I, també, el currículum de Messi. El Barça guanyava per 0 a 6, feia molta estona que tenia el partit al sarró i l’argentí ja havia marcat dos gols. L’àrbitre Clos Gómez, impecable tota la tarda, va xiular un penal clar de Gunino sobre Neymar. Ningú no dubta que l’encarregat d’executar-los, al Barça, és Messi. A més a més podia fer un altre hat trick de la manera que els fa ell, gairebé sense voler, com els ases es tiren els pets. Podia ser un gol més en el duel, apassionant i emocionant, en la lluita pel Pitxitxi amb Cristiano, l’anticrist.

Només quatre dies enrere vam veure com el davanter portuguès, d’un egoisme recalcitrant, s’empipava de mala manera perquè un presumpte company seu -Álvaro Arbeloa- li prenia un gol contra l’Almeria que ell ja donava per descomptat. Se li’n fotia quants en fessin contra l’Almeria si ell no en marcava cap. L’obsessió pel premi, per superar Messi, el treu de polleguera. I ahir Messi li va donar una lliçó de les que es recordaran. Al Nuevo Arcángel de Còrdova, allà on el Barça li va regalar una Lliga al Reial Madrid fa 43 anys amb aquell gol del madridista Fermín, Messi li va regalar un penal a Neymar. El brasiler potser ho necessitava perquè havia estat tota la tarda negat de cara a barraca. Com a Cornellà contra l’Espanyol, l’11 del Barça havia fallat gols mastegats, de totes les formes, a vegades fins i tot sense porter. Messi va pensar que Neymar ho necessitava més que ell i li va deixar xutar el penal. És veritat que tan sols quatre minuts abans Messi havia pres dels mateixos peus de Neymar un gol a porta buida gràcies a un altre acte d’altruisme de Pedro a dins de l’àrea. Bons minuts ahir, també, del canari. I de Suárez, que va fer el seu primer hat trick. I de tot l’equip. Un 0-8 fora de casa, ni que sigui a costa d’un cuer fent els últims espeternecs a Primera, necessita una bona exhibició de conjunt.

Una altra gesta de Luis Enrique, just el dia que es complia l’aniversari de la golejada per 2 a 6 al Santiago Bernabéu contra el Reial Madrid. Aquella Lliga la vam haver d’anar a guanyar al seu camp. Aquesta, de moment, el rival del Barça ja només pot ser el Barça. Ni tan sols miro el partit del Madrid al camp del Sevilla. Me’n vaig a passejar per Girona. Prenc tranquil·lament una orxata sota els arbres de la plaça de Sant Domènec. Passi el que passi, no em posaré nerviós. Confio en aquest Barça.

Històries de superació esportiva