En el futbol, les coses són com s'acaben. El marcador és la sentència i, segons com, la condemna. Si els resultats no comptessin, però, podríem dir igualment que el Barça de Tito Vilanova va millorar, ahir a la nit al Sánchez Pizjuan de Sevilla, una de les seves assignatures pendents: el marriment dels primers minuts.

Va sortir al camp concentrat en la feina, disposat a no badar i a tapar la boca a tots els que pensàvem que el Barça d'aquesta temporada entrava massa fred als partits. En teníem exemples: a Madrid, a Pamplona contra l'Osasuna, amb l'Spartak de Moscou a la Champions i davant del Granada. Ahir, en canvi, contra un bon rival i amb la gespa perfectament planxada per a l'espectacle, el Barça va fer el millor primer quart d'hora de la temporada. No va marcar cap gol, però va fer un futbol que tenia totes les virtuts del millor Barça.

Amb la pilota, molta velocitat per a la passada, velocitat mental per veure la jugada abans d'executar-la, jugades al primer toc i verticalitat al moment just. Pedro, abans del minut 7, ja havia tingut dues bones arribades, després d'unes jugades col·lectives de tesi doctoral que, malauradament, no es van poder concretar. Sense pilota, el Barça dominava tan bé i tan amunt que Palop, abans del minut 11, ja havia hagut de regalar tres pilotes amb els peus, refusant amb massa pressa i amb poca traça. Allà on Vilanova havia passat els pitjors 15 minuts, fa dos anys, va exhibir el seu millor quart d'hora com a mister .

Canvi d'actitud

Però més enllà del gust per l'art, aquestes jugades no van servir per a res i, al segon contraatac, gol del Sevilla. I aquí va venir el primer gran error d'aquesta temporada. El Barça, amb el marcador en contra, en lloc de continuar tenint la paciència necessària per esperar el moment de la remuntada, com havia fet en els dos darrers partits al Camp Nou, es va precipitar mirant de fer tothom la guerra pel seu compte. Adéu al primer toc, i vam caure en el parany de la conducció excessiva de pilota per part de tots i amb un Alexis -quina rèmora- que sempre està a punt de tot però mai no acaba res.

Per sort, vam pensar aleshores, arribava el descans. Però, ves per on, amb el marcador en contra, i un dia que el Barça havia començat el partit concentrat, l'equip va sortir adormit a l'inici de la segona part i per un error de Sergio Busquets i d'un Song massa tou -hom diria que Christanvaleja- vam posar-nos un 2 a 0 en contra. I va tocar remar. I ho vam tornar saber fer com un equip i sense pressa. Novament amb paciència, joc col·lectiu i un Cesc Fàbregas miraculós, vam fer la gran remuntada de la temporada. Al minut 87 perdíem 2 a 1 i vam acabar guanyant. 6 de 6. I ara, amb la moral al capdamunt, toca rebre el campió de Lliga. El de la passada.