"Quan tinguis dubtes, pensa què és el millor per al Barça". Aquesta era una màxima que, segons havia explicat el mateix Guardiola, mirava d'aplicar-se a tota hora. Era un consell que li va donar un amic de pedra picada com Evarist Murtra, el model exacte de barcelonista transversal, que va ser tant a la junta de Núñez com a la junta de Laporta i que va dimitir de totes dues. Murtra, com la majoria dels cent mil socis que ja han passat a regularitzar el cens, és dels que sempre bufen perquè la pilota entri a la porteria contrària. Sigui qui sigui el president o l'entrenador, juguem amb onze catalans o amb set holandesos, l'Evarist vol que guanyi el Barça perquè és culer de cap a peus i la seva frase és, a la nostra manera, la sentència de Kennedy de "No et preguntis què pot fer Amèrica per tu, sinó que pots fer tu per Amèrica".

En aquesta ocasió, però, sembla que Guardiola, en la seva resposta tan contundent com críptica de dijous passat, ni ha pensat en el Barça ni s'ha fet un favor a ell mateix. Més aviat, després d'escoltar ahir les dolgudes explicacions de Vilanova, sembla que el Pep per una vegada ha calculat malament i s'ha marcat un gol en pròpia porta. El seu llegat futbolístic continuarà sent venerat -com ha de ser- pels segles dels segles, el seu rècord de títols pràcticament irrepetible continuarà sent valorat a la memòria de tots els barcelonistes... I ningú ens ho ha d'esguerrar perquè els seus èxits són gaudi i orgull de tots els barcelonistes. La seva relació amb Tito, Zubizarreta i Rosell que sigui la que ells vulguin que sigui. Se me'n fot. Però que s'ho facin en privat. Vilanova, el dia de la seva presentació, va dir que ell perdria totes les comparacions amb Guardiola. Potser no. De fet, ja n'ha guanyat alguna. Però el que perdrà segur és una guerra que no li convé que tingui gaires més batalles, per més dolgut que estigui perquè qui encara considera el seu amic no el visités en els dos fotudíssims mesos a Nova York.

Desitjo que al Pep li vagi molt bé a la Bundesliga però, de moment, em continua interessant molt el Barça i poc el Bayern. El curiós és que encara no s'ha estrenat com a entrenador bavarès i, mediàticament, ja el tornem a postular com a president del Barça. Rosell i Vilanova, en vint-i-quatre hores, han respost que sí a les preguntes de futbol-ficció: si Guardiola es presentés, ells el votarien. En quin any? El 2022? De moment, m'estimo més no córrer tant i no donar vots preventius a ningú. Abans d'agafar la seva papereta, m'agradarà veure qui l'acompanyarà en la candidatura, qui serà el director de comunicació, qui farà de tresorer i si, tal vegada, tindrem secció de waterpolo. Això sí, si el seu eslògan torna a ser la màxima d'Evarist Murtra, aleshores potser sí que tindrà els tres vots de casa.