15/03/2015

El pla perfecte de Luis Enrique

2 min

La jugada li ha sortit rodona. Luis Enrique va aconseguir, amb escreix, tots els objectius d’aquest cap de setmana trampa. El Barça arribarà líder al partit contra el Reial Madrid al Camp Nou, va endur-se els tres punts d’Eibar, va reservar Mascherano i Mathieu perquè no veiessin la targeta letal, Jordi Alba -que ja havia forçat la groga contra el Rayo Vallecano per assegurar-se jugar el clàssic- es va quedar a Barcelona i, amb el partit resolt, encara va poder substituir Rakitic i Neymar quan faltava mitja hora perquè arribessin amb aire a la setmana gran.

A més a més, va tenir una genialitat de les que a un altre entrenador se li lloarien tota la vida: es va inventar Sergi Roberto de migcentre. En absència de Sergio Busquets i amb Javier Mascherano prudentment a la nevera, i mentre tota la premsa apostava per Rakitic (i el mateix croat s’oferia en roda de premsa), Luis Enrique va sorprendre alineant el jugador de Reus en la posició més compromesa del Barça. I per col·locació, per tall, per velocitat i per precisió en la passada, el jugador del planter va jugar com si sempre hagués actuat en aquesta posició. Tant en la creació com en la destrucció va estar excepcional.

D’acord que l’equip d’Ipurua -enèsima derrota consecutiva- no li va exigir gaire, però la tranquil·litat amb la qual es va moure un jugador que portava tota una volta de la Lliga sense ser titular mereix la millor nota.

Amb el calendari que li queda ara al Barça, des d’aquest dimecres fins a les eleccions, difícilment tornarem a veure Sergi Roberto com a titular en aquesta posició (i potser tampoc en cap altra). Però l’aportació d’ahir demostra per què forma part del primer equip i per què una plantilla que vol ser campiona necessita tenir tothom a disposició en qualsevol moment.

La gestió intel·ligent de la plantilla és això. Ahir, per un dia, vam canviar Sergio per Sergi i no vam passar cap angúnia. I això que als laterals hi havia Montoya i Adriano, sempre amb l’esquena vulnerable, que Bartra alternava accions brillants amb alguna pífia impròpia, que Rakitic i Rafinha han tingut dies millors, que Neymar encara semblava que estigués al Brasil i que Luis Suárez va recordar el jugador dels seus primers partits, bregant molt, donant passades i una sola rematada i encara de rebot.

Per acabar-ho de fer estrany, Messi va marcar de penal -sense haver-lo de repetir- i de remat de cap en un córner. Tot estrany. Però tot sota control. Tot perfecte. I ara, partit a partit, només importa el City.

stats