El problema no era Ter Stegen
PeriodistaClaudio Bravo ha debutat a la Lliga al Sánchez Pizjúan de Sevilla i tampoc no ha estat la solució. A la segona part només li han rematat dues vegades a barraca i ha encaixat dos gols. La derrota del Pizjuán, però, no té res a veure amb l’actuació del porter xilè. El problema del Barça, doncs, no era la presència de Ter Stegen. Ni l’absència de Messi, ni la d’Iniesta, ni la de Rafinha, ni la de Vermaelen. La clau de la derrota de Sevilla ha estat sortir al camp, a la segona part, fent la migdiada. El Sevilla podia haver marcat ja als deu segons de la represa perquè havien pensat una jugada per sorprendre i les estrelles del Barça encara s’estaven mirant al mirall. Tant se val.
Han marcat al minut 6 i, encara traient-nos les lleganyes del primer disgust, ha arribat el segon al 12. Igual que al camp del Celta de Vigo, el principal problema del Barça, ara per ara, són els minuts de desconnexió i que no marca les moltes ocasions que té. I el futbol es tracta, únicament, d’això. El Barça no ha rematat a la xarxa ni a la primera part amb el partit trencat ni ja amb el 2 a 0, quan ha jugat molt millor. Ha estat més reconeixible, no només per la paciència a l’hora de jugar la pilota sinó també per la disposició dels jugadors al camp. Luis Enrique s’equivoca posant Sergio Busquets, el millor migcentre del món, com a interior. I l’error creix si el migcentre passa a ser Mascherano en les seves hores més baixes. Sergio Busquets d’organitzador i Javier Mascherano de central marquen la diferència, però, en canvi, fora del seu lloc són peces que es converteixen en un llast. Perjudiquen molt la fluïdesa del Barça en atac i, l’un per l’altre, deixen massa espais a la seva esquena. Permeten als centrecampistes rivals arribar entre línies, i aleshores correm-hi tots. Deixen venuts els defenses centrals, que invariablement sempre surten a la foto dels gols rivals.
Aquest dissabte el Barça ni ha jugat malament ni es mereixia perdre. Com a mínim hem marcat de penal. I Neymar ha volgut liderar l’equip. De derrota en derrota, anem millorant.
