1.

Indecent

La Reial va jugar tota la segona part amb deu jugadors. Si amb onze estaven tancats, amb deu encara més, però el Barça no va saber-ho aprofitar per sentenciar l'eliminatòria. A les segones, l'equip no pot dir fava. No té intensitat. Camina més que corre i les idees s'espesseixen.

2.

Ocasions

A la primera part, quan juga bé, el Barça aconsegueix crear moltes ocasions. Les d'ahir van ser tan clares que no s'entén que no n'entrés alguna: la de Cesc, la d'Alexis (fora incomprensiblement), la doble rematada de Messi i fins i tot el pal de la falta. Perdonar tant és perillós.

3.

Pinto

La millor notícia és que la Reial no va marcar. Els contraatacs de Vela i Griezmann van trobar dues respostes espectaculars d'un Pinto que, en aquesta Copa, s'ha guanyat la renovació. A l'estadi cantaven: "La Lliga que ve, Pinto titular". Potser no cal. Però abans de Reina, Pinto.

4.

València

Suposo que quan llegiu aquests penals xutats a rajaploma, algun mitjà ja haurà començat el debat sobre en quin estadi s'ha de jugar la final Barça-Madrid. Un debat que es farà llarg i que és precipitat. A Anoeta el Barça encara pot patir si pensa que ja ha fet la feina i pot dormir a la palla.

5.

Arbeloa

Mirant l'altra semifinal, mentre decideixo si em fa més por aquell Pepe cap rapat d'abans o el de pèl púbic al cap, m'adono que hi ha algú encara més perillós. Trepitja, dóna cops i clava coces i ho fa quan l'àrbitre no el mira: es diu Arbeloa. Algú li hauria de donar la pastilla perquè es calmi.