01/03/2015

El rellotge suís

2 min
Ivan Rakitic i Luis Suárez celebrant el primer gol del Barça.

Ivan Rakitic, un croat nascut a Suïssa i que enraona amb accent andalús, va arribar al Barça havent dut el Sevilla fins a guanyar l’Europa League. Liderava l’equip, en quatre dies n’era el capità i va ser escollit MVP de la final. En la Lliga passada, a més dels seus dotze gols -la millor xifra com a migcampista-, va aconseguir encapçalar una classificació: la d’assistències verticals, les que es fan des de la zona central del camp, és a dir, les centrades penjades des del darrere.

Ahir, altre cop a Andalusia, en un camp de patates, a l’hora de la migdiada i amb un munt de companys dormint a la palla mentre el Barça s’hi jugava la Lliga, Rakitic va liderar l’equip, va marcar el gol que obria la llauna i, sobretot, va ser decisiu en la passada per a Suárez, a l’esquena de la defensa, en el segon gol i en el tercer del Barça. El croat va ser, amb diferència, el millor a Granada. En un equip on els tres de davant només se sacrifiquen defensivament en els partits en què hi ha moltes càmeres i amb una alineació que, amb Bartra i Mathieu de centrals, genera poca confiança al darrere, l’esperit de Rakitic i Mascherano són la dosi de professionalitat que convé per tirar endavant aquests partits. No perden mai la concentració, no escatimen ni un sol esforç i, gràcies a la seva intel·ligència futbolística, se saben col·locar on convé en cada ocasió.

En el primer gol, per exemple, Rakitic va saber intuir que Luis Suárez potser faria un misto, que el defensa la refusaria malament i que ell podria arribar a una pilota morta per afusellar el gol d’un partit que començava a tenir mala jeia. El fet de continuar la jugada i la fe de Rakitic per anar-hi sempre van tenir premi per a ell i per a l’equip. Ahir el Barça va guanyar, sense despentinar-se i sense desgastar-se, allà on el Tata va perdre la Lliga i on el Tito i el Pep van guanyar demanant l’hora. Ahir, en canvi, en una altra tarda més espessa que la del Màlaga, el Barça va sentenciar el partit vint minuts abans del final, amb un gol de Messi després d’una altra decisió gens lògica de Suárez. Ja amb l’1 a 3, Messi i Pedro es van posar a fallar gols cantats davant del seu amic Oier Olazábal.

Rakitic és, en el Barça creixent de Luis Enrique -cada dia més sòlid i competitiu-, l’equilibri perfecte. El rellotge que sempre et dóna l’hora exacta. Va començar sent l’escuder d’Alves i ara és el complement ideal per triangular amb Messi, per fer la passada picada imprevisible i per serrar les dents per recuperar la pilota perduda. Un grandíssim fitxatge.

stats