23/12/2011

Un tast de Pla Nualart / Educació? Cultura?

3 min

Un tast de Pla Nualart

Desenfundo aquest article, preventivament, abans que ell em dispari al peu amb un dels seus retrats demolidors de la pàgina 2 del diari. L'Albert Pla Nualart, el responsable lingüístic de l'ARA, ha publicat el llibre Un tast de català , que és un dels regals que ens deixa aquest 2011. És un recull d'articles publicats tant a l'ARA com abans, a l'Avui , en què Pla Nualart, a partir d'algun dubte que suscita l'ús del català, ens fa jugar amb la llengua. Ell, respectant-la al màxim, n'assenyala llacunes, en subratlla incoherències i inconsistències i, sense que el lector se n'adoni, l'està impregnant de normativa d'una manera planera, enginyosa, amable. Durant poc més d'un any, vaig tenir la sort de treballar colze a colze amb Pla Nualart per escriure els titulars de portada de l' Avui . Discutir una preposició, buscar la fórmula més genuïna, condensar una idea en pocs espais és una de les tasques més divertides del periodisme. Fer-ho amb Pla Nualart, perfeccionista de mena, tossut i bon argumentador, va ser un plaer i un privilegi quotidià. Per vergonya, no l'hi vaig dir mai, i ho faig ara, amb l'excusa del seu llibre.

En la festa del primer aniversari de l'ARA al Macba l'Empar Moliner va explicar que, quan finalment es va decidir a escriure a l'ARA, va fer una petició a la direcció: "Hauríeu de fitxar en Pla Nualart". Van somriure i li van respondre: "Ja està fitxat". Reconec que a mi em va passar el mateix. Quan el Carles Capdevila i l'Oriol Soler, al vestíbul d'un hotel, em van convidar a formar part de l'ARA, jo també els vaig suggerir el nom de l'Albert Pla Nualart. Vaig rebre la mateixa resposta sorneguera que l'Empar. Sense ell, no tindríem un diari amb un model de llengua moderna, viva, gens afectada. Que comunica (que, al capdavall, es tracta d'això).

Educació? Cultura?

"Qui em coneix sap que sóc un hooligan madridista". "Mourinho és tan bon entrenador com Guardiola". "Guardiola parla per al coll de la seva camisa". "Guanyarem la décima" . El nou ministre d'Educació, Cultura i Esports, José Ignacio Wert, no ha passat la prova del cotó fluix. L'hemeroteca -la del diari As - l'ha convertit, a ell també, en un esclau de les paraules. Francament, la Lliga la guanyarà el millor, no qui designi el nou ministre del ram. No em preocupa tampoc que es declari seguidor del Madrid un senyor que és sociòleg i que mai va pensar que arribaria a ministre. Xavi Trias, que sí que anava per a alcalde, va tenir la relliscada de la desgràcia del gendre de l'Espanyol, que se la sentirà dir per sempre més. Però, al capdavall, qualsevol aficionat al futbol -no la colla de nouvinguts que s'apunten a un equip només quan guanya- sap que el sentiment per un equip és irrenunciable i apassionat. M'està bé, doncs, que el nou ministre sigui més merengue que la papada de Bernabéu. Ara que l'han nomenat, però, aquesta autodefinició de " hooligan " ja m'esgarrifa més. Els hooligans es caracteritzen per ser trinxeraires, maleducats, violents i per tenir una traça especial a l'hora de fer ressonar els seus rots. I Wert és, des d'ahir, el responsable de l'Educació i de la Cultura a Espanya. Quin bon exemple. Esperem que no vagi pels museus esquinçant Goyas amb un ganivet. Pel que fa a l'educació, ja en el discurs d'investidura Rajoy va parlar d'apostar pel trilingüisme a les escoles a les comunitats autònomes amb una llengua pròpia. La premsa, majoritàriament, va interpretar que això significava potenciar l'anglès. Jo m'ho vaig agafar per la banda de debilitar encara més el català. A qui li tocarà executar-ho? Al hooligan .

stats