A 600 KM: DES DE BARCELONA

Jo votaria Ciutadans, però...

Ningú no li pot retreure ni llistes d’aturats, ni llistes d’espera. Ni retallades, ni pujades d’impostos. I amb aquest full de serveis immaculada de no haver governat mai enlloc, passeja, de plató en plató, la seva il·lusió convincent

Si jo fos espanyol, votaria Albert Rivera. Si més no, en les eleccions del 20-D. Per què? Potser perquè em semblaria el menys dolent. És l’home nou, el polític de moda i m’hauria empassat que és la primera manera útil de trencar un bipartidisme que ha convertit els 40 anys de llarga Transició en una lliga de dos equips. Segurament, Rivera no té gaire partit al darrere; fa l’efecte que té més padrins a fora que companys a dins; potser tampoc no ha ensenyat mai un programa que clarifiqui on se situa però, per contrast, s’ha anat temperant entre la dreta més casposa i les diferents opcions d’esquerres, com sempre dividides en massa subcarpetes.

Rivera és jove, té facilitat de paraula i bona imatge. És al lloc just al moment oportú i, per reducció, fa menys ràbia que aquesta Espanya antiga de Rajoy, amarada de corrupció, de dòmino, Bertín i Bernabéu. També, segons com, em faria menys mandra que votar un PSOE que ja fa temps que ven un producte que ningú no vol comprar. I, cosa que és més preocupant, han aconseguit fer pitjor d’oposició que de govern.Això té mèrit, comptant que el PP té el tresorer a la presó (“Aguanta, Luis”) i que la crisi econòmica ha fet estralls en la ciutadania. Ni així. Un Pedro Sánchez amb més planta que agudesa no ha sabut aprofitar la tempesta perfecta per desgastar el govern.

Rivera té una altra sort: ningú no li pot retreure ni llistes d’aturats, ni llistes d’espera. Ni retallades, ni pujades d’impostos. I amb aquest full de serveis immaculada de no haver governat mai enlloc, passeja, de plató en plató, la seva il·lusió convincent. Murri com és, ha sabut entendre que la gent ja s’estima més boig per conèixer que un presumpte savi conegut. “Tothom té un titular a cinc columnes que li pot ensorrar la vida” -diu la novel·la-, però a Rivera, de moment, tan sols li han retret que sigui el candidat de l’Íbex-35 (per a molts votants del PP això és més una virtut que no un defecte). Tot el que li han pogut trobar és que cita el filòsof Kant sense haver-ne llegit mai un llibre. És català, això és veritat.

C’s i l’erosió a la llengua

I si jo fos espanyol, potser seria un d’aquells convençuts que no s’ha de votar un català a Madrid. I encara menys un que es continua anomenant Albert aquí i a la Xina popular. Això sí, ja ha convertit Ciutadans en Ciudadanos i ha estat el tallafoc aglutinador contra l’independentisme. Ningú no s’ha embolicat, amb més gràcia que ell, amb la bandera de l’orgull espanyol. Tampoc ningú ha rebut més suport que Rivera per part de la claca mediàtica més recalcitrant. Votar Pablo Iglesias? Però si el seu partit, Podem, ha acabat apostant per un referèndum per a Catalunya. On vas a parar?

Si jo fos espanyol, potser votaria Albert Rivera. Però no me’n sento. I no oblido la manera com Ciutadans s’ha fet un nom i un espai a Catalunya: erosionant la llengua catalana i la immersió lingüística amb la gota malaia de la demagògia. Ara diu que, des de la Moncloa, vol fer la “regeneració” d’Espanya. Jo n’intueixo la recentralització total i absoluta. Vist amb els nostres ulls, no me’n fio.

Barcelona