28/06/2018

La Catalunya Trapero / La Catalunya Bernardos

3 min

Periodista i escriptorLa Catalunya Trapero

L’Audiència Nacional ha decidit processar Josep Lluís Trapero, major del Mossos, per sedició i organització criminal. Ho dona a conèixer el mateix dia que TV3 estrena un documental en què es demostra que el paper del mateix responsable policial, el de Jordi Sànchez i el de Jordi Cuixart, el 20 de setembre passat, va ser de col·laboració estreta amb el TSJC, la Guàrdia Civil i la secretària judicial perquè no hi hagués incidents davant de la conselleria d’Economia. Lluís Arcarazo, un dels nostres millors guionistes de ficció, aquí ha treballat amb la realitat per refer el trencaclosques d’una veritat necessària. És important documentar uns fets que les fonts interessades –polítiques, policials, judicials i mediàtiques– han manipulat fins a presentar els esdeveniments molt diferents de com van ser.

Trapero, pel seu paper l’agost del 2017, va ser l’autèntic 'català de l’any' i la persecució cap a la seva persona és un nou greuge –incomprensible i indignant– que té la virtut de tornar a aglutinar l’independentisme de bona fe. De tant en tant, les dèries de l’Estat i d’alguns dels seus representants –sigui Millo, Borrell o Morenés– ens recorden que la idea d’unitat sobiranista continua tenint molta parròquia. Va donar una victòria a Junts pel Sí, va salvar Junts per Catalunya i avui mateix, a Washington, ens hem emocionat veient una cosa insòlita: per donar suport a Quim Torra en l’incident indecent amb l’ambaixador espanyol, la Colla Joves i la Colla Vella dels Xiquets de Valls han fet un pilar de quatre conjunt. Les rivalitats ancestrals, enterrades per una causa comuna. Enveges comprensibles, recels locals i lògiques gelosies competitives, desades a la butxaca quan la causa s’ho val. Vist això, potser sí que ja tot és possible.

La Catalunya Bernardos

Gonzalo Bernardos –professor titular d’economia de la Universitat de Barcelona, 19.000 seguidors a Twitter– va dir ahir al programa del Basté, on apareix gairebé cada dijous, que els llaços grocs són “escombraries que contaminen”. Ho va dir, hi va insistir i ho va remarcar amb la mateixa falta de respecte que té pels pronoms febles. La idea, expressada amb una cruesa espatarrant, ni és nova, ni és seva, ni la comparteixen només uns quants. Per bé que l’enquesta recent de 'La Vanguardia' constatava que el 77% dels catalans estan en contra de l’empresonament dels membres del Govern de Catalunya, del president d’Òmnium i del de l’ANC, n’hi ha que rebutgen fins i tot el símbol –inofensiu i reivindicatiu– que reclama la seva llibertat.

En nom de la Constitució i de la llei, però sense respectar la llibertat d’expressió, veiem que es despengen pancartes a favor de la llibertat dels presos polítics, es demonitza el color groc, s’increpa gent que porta el llaç, es fan ràtzies tabarnícoles a les platges i s’arrenquen “plàstics que contaminen” –per dir-ho en termes de la Catalunya Bernardos– als ponts de les autopistes. Tot pel medi ambient, esclar. Tot per netejar el país d’un independentisme que s’admet com a idea però no com a aspiració legítima de, més o menys, la meitat de tot un poble.

Trobo, a aquestes altures, que tenim un preocupant problema social de falta d’empatia en un bàndol i en l’altre. Si no som capaços de posar-nos en el lloc dels altres, dels que no pensen com nosaltres, la convivència cada vegada serà més incòmoda i més tensa. Al final, siguem estat o autonomia, les persones que hi continuarem vivint convertirem aquest lloc magnífic, on “Déu va passar-hi en primavera”, en un catau de cohabitació intransigent i difícilment suportable. No ens ho podem permetre.

stats