Anthus, una veu lliure del jazz
Barcelona“És un disc molt variat, i per això li he posat aquest títol”, diu Anthus sobre Calidoscòpic (Temps Record, 2016). El tercer disc d’aquest músic sicilià que fa dotze anys que viu a Catalunya reflecteix bona part de les seves inquietuds musicals, artístiques, emocionals i socials. “He apostat per fer un treball més personal, i sobretot he volgut ser molt més honest amb el que m’agrada. M’agraden el jazz contemporani i el clàssic, els sons de la Mediterrània, el pop i el rap, i he fet una fusió espontània sense clixés ni prejudicis”, explica Anthus, compositor, productor i vocalista que reconeix que el jazz és “el fil conductor que més bé pot amalgamar els diferents estils” que hi ha en un disc que presentarà en directe a sala Luz de Gas el 20 de gener en format de quintet.
El jazz és també el llenguatge que comparteix amb els músics que l’acompanyen en el disc: el pianista Max Villavecchia, el contrabaixista Manel Fortià, el bateria Ramón Díaz i el trompetista Pol Padrós. “Necessitava músics que en sabessin molt de jazz contemporani, i que també tinguessin un bagatge de sons de la Mediterrània, pop i rap”, recorda Anthus. De la bona sintonia entre els cinc músics en donen fe improvisacions com les de Cubs, esferes i cilindres, l’exuberant suite Mediterraneum o el diàleg entre veu, trompeta i piano de Metròpolis, una peça que expressa un malestar alhora personal i social. “En el disc hi ha també un malestar que expresso en cançons en què improviso amb una veu més ronca i sons més estridents i dissonants -explica-. Vivim en un món dissonant, un món que es trenca, en què estem sota pressió. Estic connectat al que passa políticament i socialment i soc sensible a les tragèdies humanes. Tinc empatia amb el que veig i em poso a la pell dels altres. Per tant, aquest malestar influeix en la meva manera d’escriure música. Segurament, si no veiés el malestar social no hauria escrit Cubs, esferes i cilindres ni Metròpolis ”.
Calidoscòpic busca la llibertat estructural del free jazz i efectivament resulta més personal. Tanmateix, no representa una ruptura radical amb el passat. De fet, en alguns detalls ressona el que va proposar al disc Radici, un àlbum amb cançons de Sicília, de la cultura que era el seu bressol. “Hi ha com una mena de ressaca de Radici en temes com Mediterraneum i Miratges ”, precisa.
Un toc de rap amb caràcter jazz
Tampoc hi falta el vessant de crooner clàssic de jazz, sobretot a Elisa i Música ets tu. “Aquest tipus de jazz també m’alimenta i em surt de manera natural”, diu sobre una estètica que conviu amb aproximacions al rap com la de 800 km, que de fet sembla una aproximació al jazz des del rap. “Això és perquè primer vaig escriure la lletra, la qual cosa em va marcar el camí per compondre la música. Però no volia una música que deixés de banda el jazz, i això s’ha aconseguit amb instruments acústics que li donen aquest caràcter jazzístic”, assegura.
La temàtica de Calidoscòpic combina el més universal amb el més personal. Un bon exemple del vessant més íntim és Adéu-siau pare, una peça en què Anthus s’acomiada del pare cantant en català. “Porto dotze anys a Catalunya, i hi ha alguns aspectes emotius que em sento més còmode expressant-los en català. Tot el treball interior com a persona i artista l’he fet en català. En sicilià el que em queda és el record d’una illa, l’estimació per la família, però la maduresa emotiva la he assolit en català, i per tant em sortia més bé en català que en sicilià”, explica.
