“Cal que la música clàssica sigui una opció per a tothom”

BarcelonaJosep Caballé (Barcelona, 1973) torna a dirigir l’OBC després de tres anys i mig, durant els quals s’ha consolidat com a director general de l’Òpera i la Staatskapelle de Halle i director titular de la Colorado Springs Philharmonic. A L’Auditori de Barcelona dirigirà avui, demà i diumenge un programa amb la Vuitena simfonia de Xostakóvitx i la Rapsòdia sobre un tema de Paganini de Rakhmàninov, aquesta amb un canvi, perquè el pianista John Lill ha hagut de cancel·lar la seva presència a causa d’una malaltia i el substituirà Simon Trpceski. “Em feia gràcia retrobar-me amb el John, perquè ja havíem fet el mateix concert a Londres fa uns anys, però en qualsevol cas tots dos són pianistes de renom”, diu Caballé.

Sobre el programa, Caballé el veu com “la cara i la creu d’una mateixa situació”. “Són dos compositors que van viure al mateix temps, que es podien haver trobat pel carrer si no fos perquè un vivia a l’URSS i l’altre als Estats Units -explica-. Són molt russos, però amb estètiques molt diferents: Rakhmàninov amb el seu lirisme esplendorós que canta a l’amor i a una Rússia on tot és bonic; i a l’altre costat, Xostakóvitx amb aquest cant a l’ésser humà però sense cap mena d’esperança, una obra del 1943 que havia de ser de resurrecció després que acabés el setge de Leningrad, però que no ho és. Xostakóvitx deia amb l’art el que no podia dir amb paraules”.

Precisament Caballé va dirigir la Vuitena a Halle la setmana passada. Tanmateix, creu que l’obra serà “diferent perquè els personatges també ho són”. “Un concert és una taula de tres potes: l’orquestra, que té una personalitat; el director, que com a transmissor proposa una visió de l’obra, i el públic, que per mi és importantíssim”, diu Caballé. Pel que fa a les orquestres, la de Halle “té una personalitat molt definida per unes cordes impressionants, que tenen un color dramàtic, fort”, que s’adiu molt amb repertoris com el de Xostakóvitx, mentre que “els vents són més opacs”. “L’OBC té una corda més variada, però en canvi els vents són impressionants, molt brillats i amb un color diferent del de les orquestres alemanyes”, diu. També és diferent la mateixa naturalesa de les orquestres: l’OBC només és simfònica i la de Halle també és operística. “El dia que tocàvem la Vuitena, a la nit fèiem L’holandès errant de Wagner”, recorda.

Com a director, Caballé està “al mig d’un gran camí”. La feina a Colorado ha sigut recompensada amb un contracte indefinit, i a Halle amb el reconeixement a la millor programació a Alemanya. Assumeix reptes sent conscient de la importància de dir no. “Fer coses per fer-les no m’interessa”, diu. I quan mira cap a Barcelona, lamenta que la gent que visita la ciutat no vegi “la música clàssica com una opció, com sí que passa a Viena”. “D’aquí no marxen sense visitar el Museu del Barça, i crec que s’hauria de fomentar la música. Cal que la música clàssica sigui una opció per a tothom”, diu.