MÚSICA
Misc 01/02/2018

Helena Rosich posa veu i sentiment a l’elegant jazz de Bill Evans

i
Xavier Cervantes
2 min
Helena Rosich posa veu  i sentiment a l’elegant jazz de Bill Evans

BarcelonaEl pianista Bill Evans (1929-1980) va protagonitzar algunes de les pàgines més glorioses de la història del jazz, incloent-hi el disc Kind of blue (1959) de Miles Davis, en el qual va ser imprescindible. Una de les peces d’aquell treball, Blue in green, forma part de Feeling Bill Evans (Temps Record, 2017), el segon disc de la cantant gironina Helena Rosich, que aquest divendres el presenta a la sala La Planeta de Girona i el 16 de febrer a la Nova Jazz Cava de Terrassa. “Bill Evans deia que Blue in green era seva, però Miles Davis també. Es veu que un dia Davis li va dir: «Aquí tens aquests dos acords, mira què en pots fer per demà». I ell va fer Blue in green ”, explica Rosich. Durant molt de temps el tema es va atribuir només a Davis, però avui se n’accepta la coautoria. La cantant gironina, que dedica a la música el temps que li deixa la seva professió d’advocada, s’ha endinsat en Bill Evans, “un músic molt elegant, molt perfeccionista, i que treia un so molt bonic del piano”. “En el disc anterior, Invitation, ja vaig cantar un tema d’ell, Turn out the stars, i després vaig anar aprofundint en la seva obra”, recorda.

Amb la complicitat del pianista Alexandre Carbonell i la col·laboració del contrabaixista Manel Fortià, el saxofonista Xavier Figuerola i el bateria Gonzalo del Val, Rosich posa veu i sentiment a una desena de composicions, algunes d’Evans -com la juganera Funkallero a veu i bateria que obre el disc- i altres d’autors com Ray Noble i els germans Gershwin que el pianista nord-americà va tocar. Precisament trobar la intensitat emocional adient a cada peça és un dels reptes quan una cantant s’acosta a l’univers d’Evans. Per exemple, a Waltz for Debby. “La va dedicar a la seva neboda. Ell estava molt unit al seu germà, que es va suïcidar, i no ho va superar mai”, diu Rosich, meravellada per la pulcritud d’un pianista de formació clàssica. “Va arribar un moment que va haver de decidir entre el clàssic i el jazz, i per sort de tothom va triar el jazz”, afegeix.

Rosich presentarà el disc amb el mateix format de l’enregistrament, però al llarg de l’any també farà concerts a duo amb Carbonell. “Trobo que als músics se’ls paga molt poc. I a vegades es fan mal entre ells, perquè si acceptes cobrar molt poc estàs fent mal als altres companys. Jo vinc d’un altre món, sé el que cobro per un judici, i em va sorprendre que el món dels músics sigui tan precari. A més, la majoria són gent molt preparada que es mereix un reconeixement. Ho trobo molt injust”, diu.

stats