MÚSICA

La Iaia fan créixer el pop a la platja del Bogatell

El trio osonenc signa un concert magnífic en la segona jornada de les festes de la Mercè
XAVIER CERVANTES
XAVIER CERVANTES

La Iaia van debutar fa set anys amb una cançó titulada La platja, tal com va recordar ahir el cantant del trio de Vic, Ernest Crusats, durant el concert programat per Estrella Damm a la platja del Bogatell dins de les Festes de la Mercè. I a la platja van oferir una magnífica actuació obrint una nit que després completarien Love of Lesbian i La Fundación Tony Manero. La Iaia han arribat al final de la gira del disc Tornar a ser u en un estat de forma envejable, conjugant com mai el repertori de diferents anys, sobris en la posada en escena i exuberants musicalment, lligant les cançons amb espirals rítmiques irresistibles i transmetent una estranya alegria pop a partir d’un material melancòlic de mena.

A més, la Mercè va voler dir la seva: mentre Crusats interpretava tot sol la sentida El meu vaixell, a tres quilòmetres d’allà, a la Barceloneta, arribava el moment culminant del festival pirotècnic. El públic es dividia entre els que miraven l’escenari i els que estaven més pendents del foc, i al final uns i altres van ovacionar Crusats imbuïts per la catarsi. Des d’aquell moment, el concert va créixer encara més fins a un final exultant que un cop més va evidenciar que La Iaia és un grup únic en el panorama català.

L’encert de la nit africana

La diversitat, que no neutralitat, ha de ser consubstancial en una festa major. I poques vegades hi ha hagut més diversitat a la Mercè que divendres durant la nit africana del Moll de la Fusta. Dalt de l’escenari, diferents sensibilitats musicals: l’afropop volcànic de Nakany Kanté, l’elegància afrocubana de l’Orchestra Baobab i l’afrobeat dominador de Seun Kuti. Però també hi havia molta varietat entre el públic, transversal generacionalment i culturalment.

Com si tot plegat seguís una harmonia secreta, Nakany Kanté va començar el concert al Moll de la Fusta just després que els treballadors de Glovo acabessin la seva protesta contra l’explotació laboral als peus del pedestal que fins fa uns mesos sostenia l’estàtua del negrer Antonio López. El poderós directe de Kanté està arribant a un nivell molt espectacular. Acompanyada d’un sextet de confiança, se sent segura cantant, ballant i buscant la complicitat del públic. I així, la cantant nascuda a Guinea Conakry, estendard de la música africana a Catalunya, va regalar una actuació bastida amb varietat rítmica i diàlegs suggeridors entre la veu, la guitarra i el balàfon. Just després, l’Orchestra Baobab es va trobar un públic totalment entregat a la causa. Els dos saxos de la llegendària formació senegalesa van liderar una cerimònia afrocubana que va provocar coreografies imaginatives entre el públic, unes de més corals i d’altres en parella. Seria poca festa major si no convidés a ballar.

La nit africana, un gran encert de la Mercè, la va tancar Seun Kuti, una superestrella del present que no oblida el passat familiar: precedit per un mestre de cerimònies, no va sortir a l’escenari fins al segon tema, una versió del Pansa pansa del seu pare, Fela Kuti. I partir d’aquí, afrobeat, jazz i ball revolucionari per a una nit d’eufòria i xafogor al Port Vell.