Jabier Muguruza esgarrapa amb electrònica i poesia

BarcelonaRessona la veu de Jabier Muguruza (Irun, 1960): les paraules i els silencis són els que han definit la personalitat del cantautor basc, però la música esgarrapa d’una altra manera al disc Leiho bat zabalik [Una finestra oberta]. “Tenia una mena de necessitat. Passen els anys i et planteges que hi ha coses que, si no les fas, potser no les faràs mai”, diu Muguruza, que avui presenta l’àlbum a l’Auditori Barradas de l’Hospitalet de Llobregat (20.30 h), dins del festival BarnaSants. El que ha fet és abandonar la comoditat jazzística i fiar l’estètica a les guitarres elèctriques d’Ander Mujika i a l’electrònica de Javi Vicente, Carasueño.

“El canvi és l’aspecte musical, i això sorprèn, però també t’hi trobes els components característics de la proposta artística que sempre he defensat”, precisa. Hi ha vuit cançons amb textos d’escriptors als quals ha demanat “lletres de cançons, no poemes”. Repeteixen col·laboradors habituals com Harkaitz Cano, Angel Erro, Lourdes Oñederra, José Luis Padrón, Gerardo Markuleta, Iñaki Irazu i Iban Zaldua, i per primera vegada Iñigo Astiz. Muguruza interpreta el material líric en diàleg amb un format musical que malgrat l’esgarrapada juga a favor de la veu.

El Jabier Muguruza de Leiho bat zabalik canta sobre soledat i deshumanització, sobre incomunicació i contradiccions. I la ironia s’escola sense embuts a Kontraesanak, la lletra d’Iban Zaldua que adverteix sobre la hipocresia de negar les contradiccions pròpies. “Hem d’assumir-les, sí, però lluitant amb tenacitat per ser coherents”, matisa Muguruza, un home que prefereix la reflexió a l’eslògan i que defensa la poesia cantant els versos de Lourdes Oñederra, premi Euskadi de Literatura, que diuen: “No m’agrada la poesia perquè disfressa la impotència amb paraules”. “Estem vivint temps que em preocupen molt. Al llarg de la meva trajectòria hi ha hagut una preocupació comunicativa; comunicació i incomunicació, diria en clau basca, perquè Mikel Laboa i el meu germà Fermin han parlat d’això en aquests termes”, explica lligant les paraules amb els versos de Spam kanta [La cançó spam] sobre les no relacions en l’entorn digital, sobre les persones reduïdes a big data. “Això que l’Harkaitz Cano anomena la perruqueria global ja és aquí”, diu Muguruza, que tanmateix fuig dels judicis catastrofistes i que busca refugi i esperança en la filòsofa Marina Garcés. “M’agrada molt. La vaig sentir fa uns dies reivindicant el retorn a la Il·lustració. Bravo! Perquè seguim creient en el que creiem, amb matisos, sí, però no hem de renunciar a tot perquè si no seríem titelles”, exclama.

El matís és la clau. “No m’agrada la dinàmica d’enemics i amics. Sempre necessito matisos -diu-. Tanmateix, i parlant de Catalunya, amb matisos i tot puc veure qui està actuant com el primo de Zumosol : el govern espanyol i els que li donen suport. Soc de matisos, però la reacció de molta gent intel·lectual, de molta gent progressista, m’ha descol·locat. No pots fer servir els matisos per excusar-te i dir que és lògic que els de les porres hagin actuat com ho han fet”.