14/09/2016

Maika Makovski llueix entre cordes al Mercat de Música Viva

3 min
Maika Makovski va protagonitzar el concert inaugural de la 28a edició del Mercat de Música Viva de Vic a L’Atlàntida.

VicLa primera jornada de concerts al Mercat de Música Viva de Vic tenia dos punts d’interès de caràcter ben diferent. D’una banda, la nova aventura estètica de Maika Makovski, que arracona el rock elèctric per treballar amb el Quartet Brossa. De l’altra, l’estrena de l’espectacle Festa de balls per salvar el món, un projecte del col·lectiu Generació Feliç que combina música, teatre i remix visual i en què participen Miguel Ángel Blanca, Joan Colomo, Eduard Pou, Sara Fontán i els actors Jordi Vilches i Maria G. Vera. Tot i ser dues propostes tan oposades, en el fons comparteixen la necessitat de sortir de les respectives zones de confort, de saltar sense xarxa buscant nous camins.

La mallorquina Maika Makovski va inaugurar oficialment aquesta edició del Mercat al teatre de L’Atlàntida. Va ocupar el centre de l’escenari, asseguda i envoltada del Quartet Brossa, a més de Pep Mula (bateria) i Pau Valls (trompa). La posada en escena, allunyada de la intensitat rock d’altres temps, és una declaració d’intencions. Makovski vol traslladar al directe Chinook wind, un disc de renaixement emocional en què la secció de cordes té un protagonisme fonamental. I així va ser també en el concert des del principi, amb peces com Canada i I want to cry,que a més van servir per comprovar una vegada més la versatilitat del Quartet Brossa, amb el violoncel de Marçal Ayats fent tots els papers de l’auca. Les cordes sabien ser rítmiques quan calia, a vegades escruixidores i unes altres suaus acompanyaments per a la veu -magnífica i expressiva- d’una Makovski que en alguns moments va semblar que tenia ganes d’aixecar-se de la cadira, sobretot en cançons més rítmicament juganeres com Father.

Tot seguit, en una de les carpes va començar la Festa de balls per salvar el món, un espectacle valent que té com a propòsit fer ballar mitjançant un fil argumental conspiranoic: hi ha coreografies que provoquen catàstrofes i altres que les eviten, balls associats a cançons com Single ladies, Gasolina, Gangnam style, Aserejé... i a esdeveniments històrics com la crisi financera, l’11-S o la invasió nazi de Polònia. El públic té tres reclams: la música interpretada per Colomo, Fontán i Pou, l’actuació de Vilches i Vera i el muntatge visual que es projecta en una gran pantalla posterior. I el xou funciona com a musical apocalíptic, tot i que la seva pròpia naturalesa híbrida de tant en tant dificulta que el públic el gaudeixi amb fluïdesa. A Vic la gent va acceptar el repte de ballar quan tocava, però a vegades hi havia la sensació que esperaven amb impaciència que acabessin les parts dialogades per poder continuar ballant. Ben vist, és una lliçó perversa: ballareu, sí, però només quan ho diguin des de l’escenari.

Pel que fa a la part estrictament professional del Mercat, la concentració de tota l’activitat a L’Atlàntida ha sigut un èxit. Per exemple, tant Jaume Antich, director de l’Atrium de Viladecans, com Jordi Turtós, director artístic de la Mercè Música, van valorar molt positivament un format ben pensat per anar per feina, amb presentacions breus, trobades profitoses i la possibilitat de veure en condicions els showcases d’artistes com Clara Peya i Maria Arnal i Marcel Bagés en un dels auditoris de L’Atlàntida.

stats