Publicitat
Publicitat

‘Nagasaki, mon amour’

Arriba a Peralada la producció de l’òpera ‘Madama Butterfly’ que Joan Anton Rechi situa abans i després de la bomba atòmica

La Madama Butterfly sobreviu entre la runa que ha provocat la bomba atòmica que els Estats Units van llançar sobre Nagasaki el 9 d’agost del 1945. Aquesta llicència temporal del director d’escena Joan Anton Rechi és el moll de l’os de la producció de l’òpera de Puccini que es representarà al Festival de Peralada els dies 7 i 9 d’agost, amb un repartiment encapçalat per la soprano albanesa Ermonela Jaho, el tenor nord-amerià Bryan Hymel, el baríton malagueny Carlos Álvarez i la mezzosoprano gironina Gemma Coma-Alabert.

Traslladar la tragèdia de finals del segle XIX als anys anteriors i posteriors a la Segona Guerra Mundial redimensiona la devastació de la història de Butterfly, la geisha que entrega l’amor a Pinkerton, el tinent de la marina nord-americana el retorn del qual ella espera ja no al costat del mar sinó en una mena de tenda de campanya feta amb una gran bandera dels Estats Units. “Em vaig preguntar què passaria si situéssim la història en el període més fosc de la ciutat de Nagasaki”, explica Rechi, que recorda que encara avui “al Japó no entenen per què es va llançar la bomba atòmica a Nagasaki després de la destrucció que ja havia causat a Hiroshima”. La intenció del director d’escena era “fer la tragèdia no només de la Butterfly, que espera el retorn de Pinkerton enmig de la devastació, sinó de tots els personatges”. És a dir, inserir el drama íntim de la dona en un context de tragèdia total, intentant entendre l’actitud de cada personatge però sense defugir la responsabilitat dels occidentals en aquesta destrucció.

Com diu Carlos Álvarez, que interpreta el rol de Sharpless, el cònsol dels Estats Units a Nagasaki, “en un segle la percepció del que fan els governs nord-americans a l’exterior no ha canviat”. “Als Estats Units la postveritat funciona de veritat”, diu Álvarez, que somriu quan assegura que “ser el cònsol nord-americà no és fàcil”. La Madama Butterfly de Rechi, coproduïda per Peralada amb la Deutsche Oper Am Rhein, es va estrenar a la ciutat alemanya de Duisburg el 4 de febrer -pocs dies després de la investidura de Donald Trump com a president-, i, segons Álvarez, és “una producció que possiblement posa els punts sobre les is pel sobre el que significa fer Butterfly avui dia”. “L’òpera ha de posar la societat del nostre temps a l’escenari, i el que passa a l’escenari pot ser una metàfora de tot el que no hauríem de repetir”, afegeix el baríton malagueny.

La ‘Butterfly’ més potent

De fet, aquesta òpera de Puccini ha servit per explicar diferents realitats. Per exemple, Calixto Bieito, de qui Rechi va ser assistent en la producció de la Komische Oper Berlin del 2005, la va utilitzar per denunciar el turisme sexual. Ara, modificant la temporalitat però sense canviar ni una línia del llibret, Rechi ha aconseguit que la soprano Ermonela Jaho asseguri que la que es veurà a Peralada mostra “l’autèntica història de la Butterfly”. “He fet moltes produccions d’aquesta òpera, però aquesta és la més sincera, realista i potent que he cantat mai. En aquesta producció tot té sentit. Per això dic que és una tragèdia grega”, diu Jaho.

Per a Gemma Coma-Alabert, el paper de Suzuki, la serventa de Butterfly, tampoc és nou. Al juliol el va interpretar al Teatro Real de Madrid, també amb Jaho, en el muntatge de Mario Gas. Tanmateix, diu que “té la impressió d’estar fent una altra òpera”. “La posada en escena em despulla, em demana el 100%. I és molt actual. Ens situa en un lloc devastat que sembla Alep, entre la runa, passant gana i amb un nen petit”, explica la mezzosoprano gironina. “L’òpera ha de conscienciar i ha de ser present, i Madama Butterfly és un drama d’abans completament actual”, afegeix Coma-Alabert.

Segons Rechi, el personatge de Suzuki té una presència més rellevant, i fins i tot l’ajuda “a donar una altra dimensió al text”. D’alguna manera reforça la idea del director d’escena, que considera que Madama Butterfly és “la tragèdia de tot un poble”. L’encarregada de posar música a la tragèdia serà l’Orquestra Simfònica de Bilbao, sota la direcció de Dan Ettinger, i no hi faltarà el Cor del Gran Teatre del Liceu dirigit per Conxita Garcia.

Els llibres que ens fan grans