04/11/2016

Pedro Guerra: “És important no caure en l’abatiment”

3 min
El cantautor canari Pedro Guerra en una de les imatges promocionals del disc Arde Estocolmo.

BarcelonaPedro Guerra (Güímar, 1966) inaugura avui l’onzena edició del Festival Acròbates, que se celebra en diferents espais de l’Hospitalet de Llobregat fins al 27 de novembre. L’actuació del cantautor canari al Teatre Joventut (20.30 h) servirà per presentar les cançons dels dos discos que ha publicat aquest any amb Sony: per una banda, les composicions pròpies d’ Arde Estocolmo, i per l’altra, les cançons que ha fet a partir de sonets de Joaquín Sabina i que ha aplegat a l’àlbum 14 de ciento volando de 14. “Havia arribat el moment de fer un disc amb cançons meves noves, perquè l’anterior és del 2011. Mentre hi treballava, anava posant música a alguns sonets de Sabina, i vaig pensar que podia seguir treballant els dos vessants alhora”, explica Guerra, que al final va convertir l’àlbum dels sonets en una feina col·lectiva perquè hi col·laboren Sílvia Pérez Cruz, Jorge Drexler, Silvio Rodríguez, Leiva, Marina Rossell, Ismael Serrano i Joan Manuel Serrat, entre d’altres.

“Venia de treballar per al disc Sonetos y poemas para la libertad (2015) de Miguel Poveda, i quan vaig acabar la feina vaig pensar fer un monogràfic amb sonets de Sabina del llibre Ciento volando de catorce, que em semblen boníssims”, diu Guerra. Va triar els que més li agradaven i els que més possibilitats tenien d’esdevenir cançons, amb el propòsit de respectar estructura i rima. I no sempre és fàcil perquè en “un sonet no hi ha res que funcioni clarament com a tornada o estrofa”. El respecte al poema és absolut, amb una única excepció: Que no llevan a Roma. Aquí Dani Martín i Dolo Beltrán canten les paraules de Sabina i Nach rapeja un text propi inspirat en el sonet. “Vaig pensar que a un raper no podia demanar-li que cantés les paraules d’un altre. Crec que en el rap va implícit cantar el que escriu un mateix”, diu Guerra, que amb la tria de col·laboradors ha construït una mena de “radiografia” de gustos i influències.

Tant el disc sabinaire com Arde Estocolmo comparteixen un format musical en què la guitarra i instruments com la mandolina, el llaüt, el txarango i el timple canari conviuen amb bateries i percussions programades. “M’interessava la barreja de sonoritats, de tradició i modernitat, i el contrapunt entre dos universos aparentment allunyats però que crec que podien barrejar-se d’una manera convincent”, diu.

Restituir la memòria

En el cas d’ Arde Estocolmo, la música acompanya un món líric que Guerra considera més aviat “optimista”, perquè especialment en el moments difícil “és important no caure en l’abatiment”. També mira de foragitar la rancúnia en l’àmbit de les relacions personals per ajudar a girar full.

Tanmateix, el cantautor canari assegura que aquesta lògica no serveix en altres àmbits. “La rancúnia tampoc és bona en la política, però no sóc partidari de l’oblit. Si parlem del franquisme, crec que de cap manera hem de girar full per curar la ferida -diu-. Primer cal tancar la ferida restituint amb justícia la memòria de la repressió i dels represaliats. No es pot girar full sense haver restituït la memòria de les víctimes. No dic des de la rancúnia, sinó des de la justícia. De fet, crec que hi ha més rancúnia en les persones que es neguen a restituir la memòria de les víctimes”.

stats