ÒPERA
Misc 26/10/2017

Troben la partitura de la primera òpera composta per una dona a Catalunya

Les bombes del Liceu del 1893 van frustrar l’estrena de l’obra de Maria Lluïsa Casagemas

i
Xavier Cervantes
3 min
01. Fotografia de Maria Lluïsa Casagemas. 02 i 03. Portada i pàgines interiors de la partitura de l’òpera Schiava e Regina.

BarcelonaSchiava e Regina és una òpera que havia d’estrenar-se al Gran Teatre del Liceu la temporada 1893-94, però mai s’ha representat completa. Les dues bombes Orsini que l’anarquista Santiago Salvador va tirar a la platea del teatre el 7 de novembre del 1893, i que van causar una vintena de morts, van obligar a cancel·lar tota la temporada. Un dels danys col·laterals va afectar Schiava e Regina, una òpera de Maria Lluïsa Casagemas (1873-1942), que quan va escriure la partitura tenia 17 anys.

Ha passat a la història com la primera òpera composta per una dona a Catalunya, i a l’Estat, però fins ara ningú sabia com era l’obra, com sonava, perquè no se n’havia trobat cap partitura. La soprano Maria Teresa Garrigosa hi anava al darrere des del 2006, quan va començar a “investigar i cercar” obres de compositores catalanes del segle XIX per a una tesi. “Vaig trobar unes vuitanta referències de l’òpera de Casagemas escrites en premsa de Barcelona, Madrid, Milà, Florència i Nàpols, i no tenir la partitura era un fet molt inquietant”, recorda Garrigosa. Tot va canviar el maig del 2015, quan Garrigosa va fer un concert al Palau Güell amb obres de compositores catalanes del XIX, entre les quals n’hi havia de Casagemas. “Vaig rebre un correu”, diu. L’enviava Francesc Bofill, que explicava que a casa tenia un document de Casagemas. Era la partitura de l’òpera Schiava e Regina. De fet, una còpia de la versió completa per a piano i amb anotacions que Casagemas va dedicar al seu professor al Conservatori del Liceu, Francesc de Paula Sánchez i Gavagnach. La partitura formava part del llegat de la família de Sánchez i Gavagnach. “Estava al pis dels meus avis”, diu Bofill.

Garrigosa recorda l’emoció d’aquell moment, que va compartir amb Francesc Cortés, professor del departament d’art i musicologia de la UAB. “L’endemà mateix van anar a veure la partitura. És una troballa molt important”, diu Cortés. La importància és múltiple. Constata que l’obra de Casagemas va ser “la primera d’una dona que va entrar en un teatre de primera com el Liceu”; és a dir, que va entrar “en un món d’homes”. Segons Cortés, aquest fet “diu molt de la qualitat musical” de Schiava e Regina, una òpera en tres actes amb llibret de Josep Barret i que “va ser lloada per Amadeu Vives, Felip Pedrell i Isaac Albéniz”. Tot i que no es va representar mai, algunes parts s’havien interpretat a principis del 1893 al Palau Reial de Madrid i en alguns salons de Barcelona, que és on probablement la van conèixer músics com “Amadeu Vives, Felip Pedrell i Isaac Albéniz”, que la van lloar. Per comprovar com sona, aquest divendres el Teatre de Sarrià (20 h) acollirà la interpretació d’aries i duets a càrrec de Garrigosa, el tenor Jordi Cortada i el pianista Alan Branch.

L’òpera de Casagemas, una història d’amor i poder ambientada a Pèrsia, respon a un model musical italianitzant i “amb elements de màgia” orientalista que estaven de moda a l’Europa de la segona meitat del segle XIX. Malauradament, la suspensió de la temporada al Liceu va condemnar Schiava e Regina a l’oblit.

“Ens ho hem de fer mirar, perquè no creiem gens en el que fem al país”, lamenta Cortés, que recorda que com que en les temporades següents el Liceu ja tenia programades òperes d’Albéniz i Granados es va decidir no estrenar la de Casagemas. És l’endèmica falta de confiança en el repertori propi, agreujada en aquell moment perquè, com recorda Cortés, “la por del públic i el fet que hi hagués el quart pis del Liceu tancat per l’atemptat va fer caure els ingressos i va obligar a canviar la programació i a buscar artistes d’èxit”. A més, “les dones compositores eren gairebé invisibles públicament, i això va jugar en contra que l’òpera de Casagemas tirés endavant un cop passada l’expectació inicial”.

stats