“Acabar amb ‘els plaers culpables’ és una gran notícia”

BarcelonaEl pop coneix Guillem Vilella (Barcelona, 1974) com a Guille Milkyway, alma mater de La Casa Azul. També se’l coneix per les classes magistrals que va fer a Operación Triunfo i per col·laboracions radiofòniques en què intenta explicar que la música no necessita jerarquies ni enfrontaments dogmàtics. “Exemples com Blondie i The Clash, que van ser capaços de fer punk i música disco i sent comercials, tot alhora, i sense malmetre el seu discurs artístic, tiren per terra la idea que hi havia coses contraposades”, diu un artista que advoca per “la desculpablilització de la cultura”: “Acabar amb els plaers culpables és una gran notícia, perquè no té sentit haver-te de justificar ni amb tu mateix ni davant dels altres”.

Guille Milkyway també s’estima més respectar-se com a artista respectant el públic i fugint d’estratègies de negoci en què l’advocat hi té més a dir que el músic. Es tracta de no perdre el control, i se’n surt. “Tinc gairebé 45 anys, visc de la música i faig el que vull; puc anar a fer el cafè al bar i anar a recollir els fills a l’escola amb tranquil·litat. Per a mi és una situació ideal i respon a la meva idea d’autosuficiència”, explica. Fer el que vol s’ha traduït en el disc La gran esfera (Elefant, 2019), un treball de pop, música disco i mil i una idees que va néixer el 2013 com la crònica d’una crisi de parella, finalment ben resolta el 2018. “El discurs emocional és la decepció viscuda des de l’angoixa de la decadència d’una relació amorosa de llarga durada. Tot va ser molt lent, i això ho he volgut plasmar en el disc, que té una sorpresa inesperada per a mi: aquella relació que donava per morta no ha acabat”, diu. És a dir, La gran esfera no és un disc de divorci, sinó una reflexió sobre la condició humana arrapada “al dia a dia”. No hi ha sublimació romàntica ni estilització de la sordidesa, sinó pop com a eina per entendre les dinàmiques de l’amor i el desig, com ara la fascinació per allò que “ens porta directament a la destrucció”.

Un dels grans encerts de Guille Milkyway és que les cançons de La Casa Azul no són només el que semblen. De fet, a La gran esfera hi ha un context de crisi econòmica i social a la qual no és aliè. “Bona part de les crisis de parella estan impregnades o són producte d’una altra angoixa que té que veure amb el dia a dia d’una realitat contra la qual no ens rebel·lem. I aquesta contenció està fent que cada cop estigui pitjor tot. En el meu cas, un percentatge elevat de les discussions venien de no arribar a final de mes, de veure com encarem la hipoteca. I tot això afecta les relacions. Acabes discutint per coses que no tenen res a veure amb l’amor”, recorda. Aquesta realitat l’entoma, no l’amaga, però en comptes de llepar-se les ferides amb acords menors i melodies compungides, fa el que sempre l’ha caracteritzat: crear “un món escapista, colorista, que explota amb un punt d’incontinència”. “M’agraden molt 80.000 coses diferents. Sí, soc una mica caòtic, però crec que així el disc és més proper al que soc jo”, diu. Entre les referències, n’hi ha que fins ara no sovintejaven tant en els discos de La Casa Azul, com “la ràbia d’una èpica fantasiosa” que connecta amb “el heavy glam, una mica de dibuix animat” que escoltava quan era adolescent. “Recordo quan vaig comprar el primer disc de Poison, que me’l sé de memòria. Tenia aquest punt escapista que sempre m’ha atret”. diu.

Pel que fa a la participació en el Canet Rock, el 6 de juliol, Guille Milkyway considera que “diu molt del festival”, que “té una línia artística però que està obert i participa de moltes altres coses”. “A més, el Canet Rock sí que participa d’aquesta idea festiva que a nosaltres ens va costar molt perquè dèiem que no a tocar a les festes majors. Al cap i a la fi, la gent vol divertir-se, i nosaltres fem una proposta festiva i de celebració, encara que estiguis celebrant les penes”, conclou. Per tant, fora prejudicis!