20/10/2016

“Els concerts de Sidonie són una festa i així volem que sigui”

3 min
Els tres components  de Sidonie:  Axel Pi,  Marc Ros  i Jesús Senra.

BarcelonaEls Sidonie actuaven a Yecla el 23 de setembre mentre a Barcelona la pluja obligava a cancel·lar el concert a la platja del Bogatell. Love of Lesbian no podien tocar l’endemà, així que van trucar a Sidonie, una banda de directe entusiasta, per completar el cartell de la festa que finalment sí que va poder celebrar-se el dia 24. “Era un dels pocs dissabtes que teníem lliures”, diu Axel Pi, bateria dels Sidonie. Però no hi van posar pegues: “Era una nova oportunitat de tocar davant de gent que no ens coneixia”, recorda el baixista Jesús Senra. I no era poca gent.

El trio barceloní, que acaba de publicar el disc El peor grupo del mundo (Sony), ja havia viscut una experiència similar al juliol al Canet Rock, on van actuar davant de més de 20.000 persones que a priori no semblaven seguidores del grup. “Ens esperàvem una rebuda més freda, però el públic ens va donar una lliçó i va ser una meravella. Volem arribar a tothom, aquest és el nostre propòsit”, diu Senra. “Ja ho dèiem al principi del grup: els concerts de Sidonie són una festa, i així volem que sigui -afegeix el cantant i guitarrista Marc Ros-. A vegades, com a públic, ens hem sentit menyspreats per alguns artistes. Per exemple, per Radiohead en l’últim Primavera Sound. Van fer un concert que només gaudien les dues mil persones que eren al davant. La resta no vèiem res ni sentíem res, perquè el so era una merda”.

El component festiu és inherent al trio, però per saber més coses sobre què són els Sidonie només cal escoltar la primera meitat del disc nou. Després d’un treball dedicat a dos robots, Sierra y Canadá (2014), en què dominava l’intent per sumar una nova estètica musical lligada al pop electrònic, ara mana la idea que “les melodies i la veu havien de ser transparents” i, per tant, connectades amb l’ADN d’un grup influenciat per bandes dels anys 60. Aquesta transparència, que denota també referències a les guitarres dels Smiths i al britpop dels 90, s’adiu amb les lletres d’unes cançons que, al cap i a la fi, estan explicant una història del pop, estan explicant la història del grup. “La cançó El peor grupo del mundo parla de quatre persones que munten un grup de pop, però en realitat també està parlant dels nostres inicis: igualment humiliants, ridículs i tortuosos, però també molt bonics”, diu Ros. El retrat segueix a Os queremos, però des del punt de vista del fan “que no suporta veure evolucionar el seu grup preferit perquè tingui èxit”.

Ara que tots tres ja tenen més de 40 anys es miren el passat amb un punt de nostàlgia, com reflecteixen a Siglo XX. “Trobem a faltar el futur imaginat als anys 80, quan érem petits i imaginàvem que els cotxes volarien i que tothom tindria una segona residència a Mart. Res d’això no ha passat, i a més la gent no és més feliç que llavors”, diu Ros. Tanmateix, el disc no mira només al passat, sinó que també s’arrapa a experiències del present. Converses de furgoneta i camerino es transformen en cançó a Carreteras infinitas, que il·lustra bona part de l’ideari de Sidonie. “Ens venia de gust explicar que notem una germanor entre les bandes”, diu Ros, tot i que la cançó també inclou una rèplica. “Un cantautor em va dir que com m’atrevia a dir que nosaltres fèiem música per a tothom, que era un venut per dir una sentència com aquesta. I jo vaig pensar que ell era un mentider perquè és un artista que surt de la seva habitació per mostrar el seu art però que segons ell fa música per a ell mateix”, recorda Ros.

Un homenatge a l’ànima del Sidecar

Sidonie és un dels grups que participen en els concerts d’homenatge a Quim Blanco, el programador de la sala Sidecar de Barcelona mort al juny als 58 anys a causa d’un càncer. Avui hi actuaran Sidonie, Delafé, Brighton 64 i Le Petit Ramon. Demà ho faran Macaco, Amparo Sánchez, Brazuca Matraca i membres de La Troba Kung-Fú. I dissabte, Sergio Makaroff, Aurelio y los Vagabundos i Freddy Nois. La recaptació dels concerts serà donada íntegrament a la família de Blanco.

stats