MÚSICA
Misc 03/10/2016

“La cultura és una eina de transformació social”

El Festival Esperanzah! impulsa una caravana solidària contra les polítiques migratòries

i
Xavier Cervantes
3 min
Òscar Rando, Beatriu Guarro, Conxita Castell, Laura Arau, Alguer Miquel, Martí Miquel, Pablo Muñoz i Laura Duran.

BarcelonaHi ha festivals que són molt més que un esdeveniment musical d’un parell de dies i que mantenen una relació amb el públic que va més enllà d’oferir concerts a canvi del preu de l’entrada. El Festival Esperanzah!, que se celebrarà al Parc Nou del Prat de Llobregat del 7 al 9 d’octubre, va néixer fa vuit anys amb la voluntat de ser alguna cosa més que un reguitzell d’actuacions. Aquest any, a més, col·labora amb una caravana solidària que surt demà del Prat cap a Melilla per denunciar les polítiques migratòries europees i manifestar-se a favor de la lliure circulació de persones. I ho faran organitzant un Festiclown.

“La idea és envair Melilla amb pallassos i provocar rialles allà on d’altres aixequen tanques i murs”, diu Pablo Muñoz, de Pallasos en Rebeldía, impulsors, juntament amb l’Esperanzah!, d’una caravana que té el suport dels festivals Clownia, Canet Rock i BarnaSants i dels col·lectius Stop Mare Mortum, Proactiva Open Arms, Coro Safari, Dones Sàvies de Sant Cosme i Dones Rumb a Gaza. Tots formen part de Cultura amb Causa, una xarxa que aplega “gent que entén la cultura com una eina de transformació social i que rema en la mateixa direcció”, tal com explica Alguer Miquel, vocalista del grup Txarango. “Fem pinya, en aquest cas concret, per donar suport a l’Esperanzah! i convertir-lo en una gran manifestació sota el lema «F*** you troika. Volem acollir. Obrim fronteres»”, afegeix Miquel, que recorda que han triat Melilla perquè “Espanya ha sigut el laboratori del que està passant a Europa: ha marcat el model de polítiques migratòries i de fronteres”.

El Parc Nou del Prat, al barri de Sant Cosme, acollirà el cap de setmana actuacions d’una vintena de grups i artistes, entre els quals hi ha La Sra. Tomasa, Els Catarres, Lágrimas de Sangre, Ramon Mirabet, Leo Bassi, Los Ganglios i Yacine & The Oriental Groove. Tothom se sent representat per un festival que “vol ser instrumental”. “Si no tenim reptes conjunts que puguin millorar la vida de les persones, l’Esperanzah! deixarà d’existir perquè no tindrà sentit”, explica el codirector de l’Esperanzah!, Òscar Rando. De fet, el festival va néixer el 2008 amb un propòsit molt clar. “Primer volíem esborrar l’estigma històric que queia sobre el barri de Sant Cosme -diu Rando-. Vam incorporar-hi l’economia solidària i quan vam decidir cobrar entrada, vam pensar que era una gran oportunitat per ajudar diferents col·lectius. L’any passat el 100% dels beneficis van anar a projectes com el vaixell de Proactiva Open Arms, però també a projectes d’economia solidària de Sant Cosme que estan generant llocs de treball al barri”. Es tracta de mantenir activa una dinàmica que permeti millorar tant el que tenim més a prop com la situació dels refugiats.

Com diu Conxita Castell, de Dones Sàvies de Sant Cosme, iniciatives com l’Esperanzah! “fan molta falta, no solament a Sant Cosme, sinó arreu”. “Pensàvem que ja ho teníem tot, però avui la gent té els mateixos problemes que vam patir nosaltres als anys 50. Hi ha joves que sí que s’aixequen i protesten, però molts estan una mica passius, i això ens té una mica preocupades”, diu Castell. Segons Beatriu Guarro, de Stop Mare Mortum, per mobilitzar cal “sensibilitzar”, i la cultura és “una eina molt important”. “La cultura és un bon canal per transmetre missatges polítics, i és important assenyalar que la crisi dels refugiats només té una solució i és política. L’ajut humanitari pot contribuir a pal·liar-la, però la solució ha de ser política”, diu Laura Arau, de Dones Rumb a Gaza.

stats