El dia que Morente va cridar la tempesta
BarcelonaEn un moment del documental Omega, Antonio Arias, del grup Lagartija Nick, diu: “El flamenc és una habitació amb portes que només s’obren des de dins”. El cantaor Enrique Morente (1942-2010) tenia les claus d’aquestes portes, les va obrir i el corrent d’aire va provocar una tempesta: Omega (1996), el disc en què el flamenc de Morente i el rock sorollós de Lagartija Nick van invocar Lorca i Leonard Cohen. Vint anys després, i coincidint amb la remasterització de l’àlbum, José Sánchez Montes i Gervasio Iglesias han dirigit el documental que avui inaugura el festival de cinema documental musical de Barcelona, l’In-Edit, i que explica el què, el com i el perquè d’aquell disc.
“És una nova trobada amb Omega, un disc que d’aquí vint anys seguirà sent modern i actual, perquè és una bomba de creació, un clàssic de la música i de l’art, com ho era l’Enrique”, explicava ahir a Barcelona la vídua de Morente, Aurora Carbonell, que també és una de les veus que apareixen en el documental, juntament amb Estrella, Soleá i Kiki, els tres fills del cantaor de Granada. “Era valent, sense cap mena de por”, afegeix Carbonell sobre un home que, tot i l’aparell transgressor que va posar en funcionament, sempre va pensar que estava fent un disc de flamenc. “És que és un disc de flamenc”, diu Sánchez Montes, que recorda que a més del rock de Lagartija Nick, “el monstre” que deia Morente, a Omega hi sonen les guitarres de Tomatito, Vicente Amigo i Juan Manuel Cañizares, i les veus de la família Morente.
Com diu Carbonell, ell “s’avorria amb les coses normaletes perquè era un extremista”. Aquest impuls trencador el va dur a col·laborar amb els Lagartija Nick, assumint un nou risc que segurament seria mal vist de l’ortodòxia flamenca. “Molestar és molt necessari, perquè sinó sempre som nosaltres els molestats”, deia Morente. Aquest esperit, però, no era l’única guia del projecte, ni tan sols la més important. Tal com detalla el documental, el motor de tot plegat era dur les cançons de Leonard Cohen sobre Lorca cap a un altre univers artístic.
Cançons inèdites
El camí va ser de glòries i conflictes, i així ho expliquen Sánchez Montes i Iglesias en una narració cronològica. L’excitació de les imatges dels primers assajos a Granada dóna pas a l’angoixa de les mescles del disc a Madrid, quan Antonio Arias i Enrique Morente van decidir com acabar una història que cada dia agafava una dimensió nova. De tota aquella febrada creativa, el disc en va recollir una part, però va deixar fora molt material sonor que Arias ha recuperat i que ara es pot sentir en el documental. Per exemple, una emocionant versió de Suzanne, de Cohen. “El 40% de la banda sonora són temes i versions inèdites”, afirma Iglesias.
El documental també recull la translació al directe del disc, el rebuig d’alguns sectors del flamenc i l’admiració del públic del rock. “Va ser meravellós en directe, amb la gent esperant que sortís el lleó a rugir”, recorda Carbonell. Els 80 minuts que dura el documental són el testimoni d’un moment que va canviar la vida dels Lagartija Nick i dels Morente. Tanmateix, en queda fora el llegat, o la manera com Omega ha influït en la música posterior. Pot ser un fil per estirar en un altre documental.
