El punk serà protagonista al festival In-Edit
BarcelonaUn homenatge al punk “des de la mirada audiovisual” serà un dels eixos de la catorzena edició de l’In-Edit Beefeater, el Festival Internacional de Cinema Documental Musical de Barcelona que se celebrarà del 27 d’octubre al 6 de novembre. En comptes del cicle que habitualment es dedicava a un cineasta, aquesta vegada el focus el rebrà un gènere musical, el punk, que va néixer fa quaranta anys.
En aquest cicle es recuperaran clàssics sobre el punk britànic que ja han passat pel festival com The filth and the fury (Julien Temple, 2000), però també es projectaran documentals sobre l’escena nord-americana com Gimme danger, la declaració d’amor de Jim Jarmusch a Iggy Pop i els Stooges que es va estrenar al maig al Festival de Canes; The blank generation (Ivan Král, 1976), que va censar el brogit de Patti Smith, Ramones i Television, i Hated: GG Allin & The Murder Junkies (Todd Phillips, 1993), un migmetratge sobre un dels personatges més extrems del punk. A més, el cicle inclourà Jubilee (1978), film de ficció on Derek Jarman va fer servir l’estètica i algunes icones del punk per dibuixar una Anglaterra en descomposició. El cicle es completarà amb la presència de Don Letts, del qual es programarà algun dels films amb què va documentar el naixement del punk britànic.
Blur, Morente i... Thor
La 14a edició de l’In-Edit té un pressupost d’uns 300.000 euros, el 20% del qual correspon a les aportacions de la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i el ministeri de Cultura. De moment només s’ha fet pública a meitat d’una programació que inclourà entre 40 i 42 títols. “Hi ha un creixement de qualitat en els documentals que s’han presentat aquest any”, explica el director artístic del festival, Luis Hidalgo. Aquesta és una de les raons que està dificultant el tancament de la programació. “Tant de bo el problema sigui escollir entre grans documentals”, diu Hidalgo. Entre els confirmats hi ha Blur: new world towers, de Sam Wrench; A poem is a naked person (1974), una meravella de Les Blank sobre Leon Russell, i l’estrena d’Omega.
Seguint la línia d’altres anys, el festival busca “programar històries sobre la vida a través de la música”, segons explica el director de l’In-Edit, Cristian Pascual. En aquest sentit cal destacar I am Thor, de Ryan Wise, retrat del músic canadenc Jon Mikl Thor, que a còpia de persistència, culturisme i heavy metal ha tirat endavant una carrera condemnada al fracàs o a provocar la riota.
Com recorda Hidalgo, “el festival no es casa amb cap estil”, i ho demostra amb documentals com Raving Iran, de Susanne Regina Meures, sobre músics de house a l’Iran; The music of strangers: Yo-Yo Ma and the Silk Road Ensemble, de Morgan Neville, sobre el violoncel·lista Yo-Yo Ma, i Fonko, versió reduïda de la sèrie sueca dedicada a les músiques africanes del present.
