La revolució arriba al Liceu amb luxe verista

BarcelonaEl tenor Jonas Kaufmann sovinteja els escenaris barcelonins escampant el carisma i el talent propis d’una superestrella. L’última vegada va ser el 24 de febrer al Palau de la Música, enlairant el Cançoner italià de Wolf amb Diana Damrau. Però l’agenda i el caixet de Kaufmann feien que encara no hagués cantat cap òpera escenificada a Barcelona, fins ara. El 9 de març el tenor alemany protagonitzarà Andrea Chénier al Liceu, un rol que només interpretarà en tres de les catorze funcions que es faran fins al 28 de març d’aquesta producció de l’obra d’Umberto Giordano (1867-1948) amb direcció escènica de l’escocès David McVicar i direcció musical de l’israelià Pinchas Steinberg.

Coproduïda pel Covent Garden, l’Òpera de San Francisco i el Gran Teatre Nacional de Pequín, Andrea Chénier arriba al Liceu amb la reposició escènica de Marie Lambert i amb dos repartiments (tres en el cas del tenor): Sondra Radvanovsky i Julianna Di Giacomo es reparteixen el rol de Maddalena de Coigny, i Carlos Álvarez i Michael Chioldi, el de Gérard. Pel que fa a Chénier, i a més de Kaufmann, l’interpretaran Jorge de León (set funcions) i Antonello Palombi (quatre funcions). “Sí, és una dificultat afegida haver de treballar amb tres tenors diferents. I la dificultat és per a mi, perquè quan la Marie acaba la feina soc jo qui es queda amb ells”, diu Steinberg amb un somriure i alhora amb la gravetat que imposa enfrontar-se a una partitura, un dels cims del verisme, que no permet un segon de relaxació. “És una òpera complicada i plena de paranys i de perills, que exigeix una concentració al 100%. El mateix Giordano, quan va sentir els assajos a l’Scala de Milà abans de l’estrena el 1896, va dir: “Déu meu, què he fet!” Si faig tot el que està escrit a la partitura, ja puc enviar els cantants a casa i fer un concert simfònic”, afegeix Steinberg sobre la naturalesa d’una òpera “molt grandiloqüent i en què tot canvia constantment, el tempo, la instrumentació, tot”. Tanmateix, Steinberg coneix perfectament els paranys d’ Andrea Chénier. De fet, ja la va dirigir al Liceu la temporada 2007-2008.

La revolució devora els seus fills

El desplegament escènic sempre detallista de McVicar s’adiu també amb la complexitat dramatúrgica i l’acumulació de personatges del llibret que Luigi Illica va fer sobre André Chénier (1762- 1794), poeta en els temps convulsos de la Revolució Francesa, revolucionari contrari al Terror i al final una de les últimes víctimes de Robespierre: Chénier va ser executat el 25 de juliol del 1794, només dos dies abans de l’arrest de Robespierre. “La revolució devora els seus fills, diu el personatge de Gérard al tercer acte”, recorda Marie Lambert sintetitzant una de les dinàmiques de la Revolució Francesa que reflecteix l’òpera de Giordano. Segons Lambert, Chénier és “una víctima” d’un sistema representat per Robespierre, que tot i no ser un personatge de l’obra sí que hi té “una presència muda”, l’ombra que provoca la tragèdia.

Aquest context històric, ple de canvis de tota mena i en què les decisions polítiques condicionaven fins a les situacions més quotidianes, és el que reprodueix McVicar en una posada en escena detallista, de vestuari tocat per la dèria historicista i creat específicament per a aquesta producció per Jenny Tiramani. “És una òpera plena de contrastos i amb un ritme molt cinematogràfic”, diu Lambert, que recorda que en aquells deu anys revolucionaris “va canviar molt la vida quotidiana de la gent”, i especialment el vestuari. “Els mateixos personatges en parlen, de la roba”, afegeix Lambert.

En l’òpera de Giordano el context històric està travessat per un triangle amorós (i polític): Chénier, l’aristòcrata Maddalena de Coigny i Carlo Gérard, primer criat i després líder revolucionari. “La Maddalena és la persona que entén de veritat l’Andrea”, diu la soprano Sondra Radvanovsky, capaç de fer les tres reines de Donizetti en una temporada i que en els últims anys s’està endinsant en el repertori verista. “Hi ha moltes diferències entre cantar bel canto i repertori verista, en què a vegades la línia vocal és la mateixa que la de les cordes, els vents i fins i tot els metalls. Ara m’estic acostant als 50 anys, i amb l’edat la veu ens canvia i cada vegada em sento més còmoda amb les grans orquestracions del verisme”, diu Radvanovsky, que dimecres cantarà per primera vegada amb Kaufmann, que arribarà al Liceu poc abans de l’estrena, però amb la feina feta, perquè va ser ell mateix qui va cantar en l’estrena del muntatge de McVicar a Londres l’any 2015. “Ens coneixerem com es coneixen els nostres personatges a la festa del primer acte. Saltaran les espurnes!”, avança la soprano. Això sí, cal esperar que arribi en les millors condicions possibles. “Aquí el tenor necessita una salut vocal important”, recorda el tenor canari Jorge de León.

Tant Radvanovsky com De León i el baríton malagueny Carlos Álvarez parlen meravelles del muntatge de McVicar (cal recordar la magnífica Traviata del 2014 al Liceu), i encara més de la feina de Lambert. “Ella és l’autèntica heroïna. Ha hagut de bregar amb tots nosaltres, gent que aporta la seva experiència i la seva personalitat, i que confrontem la nostra visió dels personatges amb el director d’escena i el director musical. La Marie ens ha permès volar damunt els nostres personatges”, explica Álvarez.

Revolució i feixisme

Giordano només tenia 28 anys quan va estrenar Andrea Chénier. “Era de Nàpols i volia anar a Milà, però no tenia diners ni lloc on viure”, explica Steinberg. Gràcies a un amic que treballava en un cementiri, va trobar allotjament en una barraca del mateix cementiri, i és allà on va compondre l’òpera. La reflexió sobre la revolució d’ Andrea Chénier contrasta amb el Giordano que anys més tard va abraçar el feixisme de Mussolini. “Però en la seva música no sentim les tendències feixistes de Giordano. Si mirem només la política, serien molts els artistes que no s’interpretarien. Chopin era antisemita i Hitler admirava Wagner. Una cosa és la música i una altra la política”, conclou Steinberg.

Tres tenors per

al rol d’Andrea Chénier

Jonas Kaufmann

Al Liceu, el tenor alemany, de 48 anys, cantarà el rol protagonista només en tres funcions, les dels dies 9, 12 i 15 de març. Les entrades costen de 19 a 385 euros el dia 9 i de 19 a 350 els altres dos.

Jorge de León

El tenor canari, de 47 anys, durà el pes d’ Andrea Chénier set cops (els dies 10, 13, 17, 19, 22, 25 i 28 de març). L’entrada més cara per a les seves funcions és de 297 euros, justament l’últim dia.

Antonello Palombi

El tenor italià, de 49 anys, debuta al Liceu fent parella amb Sondra Radvanovsky els dies que no hi és Kaufmann. Les entrades, de 14 a 279 euros (dies 18 i 21), de 15 a 289 (el dia 24) i de 13 a 270 (el dia 27).