La segona joventut de The Unfinished Sympathy

BarcelonaSorgits de l’escena hardcore, The Unfinished Sympathy es van convertir en un dels grups més sòlids del rock barceloní de la primera dècada d’aquest segle, però la història es va estroncar el 2010, poc després de la publicació del disc Avida dollars (2009). Ara la banda formada per Eric Fuentes (veu), Joan Colomo (baix), Oriol Casanovas (guitarra) i Víctor Garcia (bateria) torna a ser notícia discogràfica per la publicació d’ It’s a crush! (BCore, 2017), un treball que presenten avui a La [2] de l’Apolo compartint cartell amb Cala Vento, el debut dels quals el va produir precisament el cantant de The Unfinished Sympathy.

Amb Cala Vento, tot i ser d’una generació més jove, també comparteixen una part del públic. “Al principi pensàvem que en aquest retorn seríem un grup una mica residual, per a gent de la nostra generació, la que s’ha apartat del dia a dia de l’escena però que de tant en tant va a algun concert -explica Eric Fuentes-. Però ens hem adonat que aquests anys que no hem funcionat, l’Spotify sí que funcionava. Molta gent jove estava escoltant les cançons d’un grup que aleshores no existia, i ara venen als concerts i se saben els temes. No m’ho esperava”.

Aquesta segona joventut de The Unfinished Sympathy va començar el 2015, quan el grup es va retrobar per actuar en els concerts de celebració del 25è aniversari del segell BCore. “Tot ve d’allà. A BCore li devíem un concert perquè ens havíem separat abans del 20è aniversari del segell i vam haver de cancel·lar el concert. Cinc anys després ens vam activar amb la idea de fer una actuació i alguna més si ens cridava algú. Al final vam fer alguns concerts i això ens va mantenir actius uns mesos -recorda Fuentes-. Paral·lelament, jo anava escrivint temes i vam decidir enregistrar el disc”.

La primera cançó que van treballar plegats va ser Goodbye/Hello, que és la que obre l’àlbum. “Té una atmosfera, una intensitat, unes harmonies i unes melodies que a mi em semblen molt definitòries del so Unfinished”, explica. Cançons breus i concisió rítmica caracteritzen un disc que Fuentes connecta amb Avida dollars pel que fa a “la importància de la cançó per sobre de l’estil”, i amb Investment in logistics (2003) i Rock for food quant a “l’agressivitat i la intensitat”. És a dir, rock que busca un equilibri apaivagant “la seriositat emocional i la visceralitat” amb “vàlvules d’escapament” com “la sàtira política”, evident en peces com The welfare state.

Els Unfinished Sympathy actuals no es plantegen embolicar-se en agendes frenètiques. “No tocarem amb la mateixa freqüència que abans. Tots tenim altres projectes, i el que volem és que cada concert del grup sigui memorable per a nosaltres i per al públic”, diu Fuentes, autor d’unes lletres que aquesta vegada remenen “addiccions i obsessions”. “Les lletres sempre són una emanació del subconscient, i en aquest cas m’he adonat que tot el disc parlava d’això”, admet.