Quan tocar i ballar són la mateixa cosa

BarcelonaHi ha xivarri a L’Auditori. 800 nens i nenes esperen que comenci Zoom. Dies de músic, l’espectacle de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC) amb direcció escènica del coreògraf Cesc Gelabert i direcció musical de Manel Valdivieso i el Dalia Quartet. Apareixen els prop de setanta músics, però no se situen com una orquestra convencional. De fet, violins i violes comencen a tocar de genolls un dels interludis marins de l’òpera Peter Grimes de Britten. Seguint unes coreografies naturals, sense director ni partitures, els músics aprofiten tot l’escenari per expressar-se, també quan no toquen. No hi ha límits, i fins i tot les violoncel·listes es mouen de la cadira. Cap al final els passadissos de la platea també seran ocupats per transmetre l’entusiasme d’una marxa de Stravinski. Tot plegat han sigut cinquanta minuts que han passat volant. Els músics s’abracen i el xivarri del principi és una sorollosa ovació dels més menuts.

Era un dels passis escolars de Zoom. Dies de músic, el nou projecte del servei educatiu de L’Auditori que s’estrenarà oficialment el 27 de gener. “Ha sigut un procés de treball al llarg d’un any amb la JONC, joves músics de 14 a 19 anys que han hagut de memoritzar i interioritzar tot el repertori”, explica Glòria Mas, tècnica de producció del servei educatiu. “Quan comencem un projecte com aquest és molt difícil saber on podrem arribar, però tant el Cesc com jo som conscients que s’ha d’anar construint sobre la marxa”, diu Valdivieso, incapaç de reprimir l’entusiasme quan la trompista Cristina Cortés assegura que “ajuntar música i dansa” l’ha ajudat molt. “Fent les coreografies he notat que arriba un moment que el teu cos forma part de la música”, diu la Cristina. Aquest era el propòsit de Cesc Gelabert, esberlar protocols. “Ells venien amb la idea que ballar és fer uns passos, tirar endavant i endarrere. Per a mi ballar és habitar el cos amb el cor i la ment, fer que la dansa ho ocupi tot. Volia demostrar que perquè la música tingui sentit darrere hi ha d’haver una persona que la faci amb imaginació i idees”, recorda Gelabert.

Música de primer ordre

A l’escenari no hi ha coreografies mil·limetrades ni passos emfatitzats, sinó moviments col·lectius que flueixen amb la música i una il·luminació molt encertada. “La coreografia, quan és bona, desapareix”, diu Gelabert. I en aquest cas, el mèrit és doble, perquè els ballarins són els músics i perquè el repertori és prou exigent. “Tècnicament, el més difícil són les peces de Britten, i a nivell psicològic el Nocturn de Toldrà, perquè és tota l’estona un fil que has d’anar estirant i que mai s’acaba”, explica el violinista Oriol de Antonio. “Volíem que hi hagués música de primer ordre del segle XX, i que tingués alguna connexió amb la personalitat de la JONC”, diu Valdivieso. Per això van triar, per exemple, dos moviments de la suite Montjuïc de Britten, “una obra que va escriure com a homenatge a la població de Barcelona arran dels bombardejos de la Guerra Civil”.

Zoom. Dies de músic és una joia per a tots els públics que convida a gaudir amb la música i el moviment. I en gaudeixen tant dalt de l’escenari com a la platea.