Publicitat
Publicitat
image-alt

ESPÈCIE PROTEGIDA

XAVIER FINA

Un nou punt d’inflexió

Una de les coses més importants que, per mitjà de l’exemple, em va ensenyar el meu pare va ser evitar els “Jo ja ho deia”. Tot i l’exemple patern, no sempre ho compleixo. Hi ha cops en què m’he sentit tan...

Consensos trencats

El diumenge 29 d’octubre em vaig creuar casualment amb molta gent que anava a la manifestació. Tantes banderes espanyoles em van impressionar. Per educació sentimental i política, sempre m’ha costat pair la...

La selecció espanyola i l’Espanyol

Aquesta setmana interminable de partits de seleccions m’he fixat una mica més del que és habitual en les notícies de la roja. Les patètiques reaccions contra les noves samarretes m’han cridat l’atenció:...

López i López

L’Espanyol té una de les millors parelles de porters de la Lliga. Com diu el tòpic, benvinguts siguin els maldecaps quan del que es tracta és de triar entre dues bones opcions. Pau i Diego només tenen dues...

I no creiem en les banderes...

Mai no he tingut una bandera. Com cantava el Quimi Portet (i el Manolo García) quan ell i jo érem joves i frases com aquestes no et convertien en sospitós, Mi patria en mis zapatos. No entenc els qui...

Qui plora, tampoc mama

Desitjar molt una cosa no garanteix que la puguis obtenir. I que això que desitgis sigui just, tampoc. Els meus desitjos xoquen amb altres desitjos incompatibles amb el meu. I sovint, massa sovint, no tinc...

Ganes de partit

Estic molt cansat de la realitat. Mai els esdeveniments externs a la meva vida m’havien afectat tant. Només els amors i les morts m’havien pres hores de son. La tristesa era un sentiment que -més enllà de...

Una setmana estranya

Diumenge vaig viure el Madrid-Espanyol més estrany de la meva vida. Dic vaig viure perquè no el vaig veure. No vaig canviar els canals informatius per seguir el partit en directe. El meu fill es va enfadar...

Sospitosos i d’incògnit

Diumenge al vespre s’hauran esvaït algunes incògnites i en tindrem moltes més. Confio -pel bé de tothom- que, durant el dia, els qui volen provocar la por i la violència tinguin un moment de lucidesa i no...

L’Espanyol necessita (encara) un relat

M’he estrenat: he signat un manifest. Socis i aficionats de l’Espanyol em van fer arribar un document de quatre punts que no podia no signar. El sintetitzo: “desacord i condemna” dels fets de la setmana...

Records de Sarrià

La meva pàtria és la infància. I la meva infància és, també, el camp de Sarrià. Aquesta setmana ha fet vint anys de l’enderrocament de la nostra llar. Enyoro Sarrià com enyoro la meva infància, quan tothom...

Realitats i sensacions

Tot i que en l’època de la postveritat ens hem guanyat el dret a sospitar el contrari, la realitat existeix. El color del vidre amb què mirem determina la realitat, d’acord. Però al darrere hi ha una...

La Diada d’un (no) equidistant

Feia molts anys -potser trenta- que no vivia en directe un Onze de Setembre. Vaig estrenar-me a Sant Boi el 1976, vaig abandonar el meu debut com a futbolista a la mitja part per anar a “la del milió” del...

Res a dir, però era fora de joc

Un partit que acaba 5-0 no admet, en principi, gaire debat. Tinc molts anys i en fa molts que soc perico. I sortir golejat del Camp Nou és una de les meves experiències més repetides. Són millors que...

D’oca a oca

És la frase de l’estiu: “Alguns clubs juguen al parxís i d’altres juguem a l’oca”. La va dir Albert Soler per expressar la injustícia del futbol modern amb clubs com el Barcelona. El Barça juga a l’oca -i...

Ni unionistes, ni equidistants

Un dels fenòmens característics del Procés és simplificar una realitat complexa. Això forma part de la comunicació política, però la intensitat amb què molts el viuen (amb dates límit constants, amb dies...

L’optimisme de les vacances

Odi etern al futbol modern. El que ens fa jugar partits de Lliga els dilluns i els divendres. El que ens obliga a aguantar el sol d’un diumenge al migdia sense haver baixat a Segona i sense que els porters...

La seducció

La seducció és una virtut molt important. Serveix per canviar voluntats, per convèncer, per agradar. Per construir un projecte cal ser seductor, especialment si no et sobren els diners. De la mateixa manera...

No em vull preocupar

El 30 de juny és una data simbòlica. El final oficial de la temporada. Però ja fa 41 dies que l’Espanyol va jugar el seu últim partit oficial i només falten un parell de setmanes per començar la...

Som el que fem, no el que diem

Tots els clubs de futbol s’assemblen. I un dels trets que més els identifiquen és que tots es pensen que són diferents. A l’Espanyol, en la nostra fragilitat i condició de resistents, sempre hem presumit de...

Repàs general: pel bon camí

Qui diu que no hem fet cap fitxatge il·lusionant? Diego López, Piatti i Baptistão ja són nostres. No són una gran novetat perquè ja han defensat la samarreta blanc-i-blava aquesta temporada. Però si...

Sánchez Flores: un gran professional

Un any de Quique a l’Espanyol. Recordo la il·lusió que em va provocar la seva arribada. Pel que ens estalviàvem (Paco Jémez, cal recordar-ho) i pel que ens oferia (pensar en gran; i fins i tot, pensar). Ara...

La notícia perica de la setmana

No hi ha dubte que la notícia de la setmana és la tornada d’un professional amb passat perico. Un home seriós en el bon sentit de l’expressió. Que ens ha donat grans moments i esperem que encara ens en doni...

Balanç de l’any 1 de la Nova Era

Es parla molt (massa) de les llargues -i merescudes- vacances dels mestres. I massa poc de les (potser no tan merescudes) dels futbolistes. Tres mesos sense futbol. Tres mesos de balanços, de plans, de...

‘En un periquete’: homenatge a Rafael Metlikovez

Dijous va morir el meu amic Rafa. Havíem coincidit poques vegades però érem amics. Concretament futurs amics. Amics de maduresa: dels que se saben, es busquen i es troben. També ho pensava el Javier, amb...

Deu anys de Glasgow: alguns records

Com a bons catalans, als pericos ens agradar celebrar derrotes. I com a bons occidentals som esclaus del sistema decimal: dimarts va fer deu anys d’una de les nostres derrotes més doloroses. Va ser un dia...

L’Espanyol i el referèndum

El Procés. Això va d’independència. Una reivindicació òbviament legítima. Tot i que els seus líders deien que era una pantalla passada, el referèndum torna a ocupar la centralitat del debat. Molts catalans...

Els pericos som uns excèntrics

De tant en tant l’actualitat m’obliga a tractar de la relació entre l’Espanyol i els mitjans de comunicació. Poques vegades m’he queixat del mínim espai que molts mitjans donen al nostre club. Més sovint,...

...i hem perdut com sempre

El Barça ha guanyat perquè té un equip millor. Jugadors més bons fan un equip millor i, en general, la tendència és que els equips bons guanyin els equips menys bons. Acaba el partit i tens la sensació que...

Sense demanar perdó

La il·lusió és un factor distorsionador de la realitat. De tan imaginar-ho, de tant parlar-ne, de tan desitjar-ho, ens acabem confonent, acabem convertint el que és impossible en una realitat. I no: la...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | Següent >